penitent
1.
adj.
i
m.
i
f. REL.
Que es penedix dels propis errors o pecats.
2.
a.
m.
i
f. REL.
Persona que es confessa en relació amb el confessor.
b.
m.
i
f.
[
esp.
]
REL.
Persona que després de confessar els pecats, en fa expiació fent vida devota amb exercicis de mortificació.
c.
m.
i
f. REL.
Persona que va a les processons vestit de túnica en senyal de penitència.