penjar
1.
a.
v. tr.
Fer aguantar (una cosa) per la part superior sense que res la sostinga per davall.
Penjar un llum en un clau. Penjar domassos en els balcons.
b.
v. tr.
[
p. ext.
]
Col·locar o fer aguantar (una cosa) en un lloc alt, encara que siga amb sosteniment de la part inferior.
D'un xut va penjar la pilota en la teulada.
c.
v. pron.
Es va penjar amb les mans a la branca.
d.
penjar-se al coll
(d'algú)
Abraçar-lo.
e.
penjar-se en
(algú)
No separar-se'n.
2.
a.
v. tr.
[
esp.
]
Fer morir (algú) per estrangulació penjant-lo amb una corda passada al voltant del coll.
L'assassí fou penjat en la plaça del poble.
b.
v. pron.
Es va suïcidar penjant-se.
3.
v. tr.
[
fig.
]
Imputar (una cosa) a algú.
Totes les malifetes que es fan, les pengen al pastor.
4.
a.
v. tr.
Posar en una situació roïna, sense solució o d'eixida difícil, siga en l'aspecte econòmic, siga en un altre aspecte.
b.
v. tr.
[
esp.
]
Suspendre en els exàmens.
M'han penjat de llatí.
5.
a.
v. intr.
Estar, una cosa, aguantada per la part superior sense res que la sostinga per davall.
Els fruits pengen de l'arbre. La falda li penja d'un costat.
b.
v. intr.
[
fig.
]
Estar en suspens, sense resoldre.
Fou qüestió entre ells i penja la dita qüestió encara, que mai no ha sigut resolta.
6.
a.
v. tr.
Interrompre una comunicació telefònica col·locant l'auricular de l'aparell sobre els pius o un dispositiu anàleg que desconnecten el circuit elèctric.
b.
v. tr. abs.
A vore si penges d'una vegada, que ja fa deu minuts que parles per telèfon!
c.
deixar penjat
Interrompre.