perfeccionisme
1.
m.
Doctrina segons la qual la perfecció moral i religiosa es pot atényer en esta vida.
2.
m. REL.
Creença d'haver obtingut la perfecció moral i la impecabilitat.
3.
m. PSIC.
Terme indicatiu de tendències neuròtiques que solen impedir l'acompliment de coses fàcils, perquè l'autocrítica i el narcisisme excessius condicionen l'actuació en un pla ideal.