periec -a
1.
m.
i
f. HIST.
En l'antiga Esparta, a Creta i a l'Èlide, ciutadans que assoliren una posició particular de dependència respecte als altres ciutadans.
2.
a.
m.
i
f. HIST.
En la cosmogonia dels grecs antics, habitant de la part de l'hemisferi boreal oposada a la part coneguda i habitada per ells.
b.
m.
i
f. HIST.
Persona que viu en el mateix paral·lel de latitud que un altre, però en meridians oposats, de manera que, quan per a l'un és migdia, per a l'altre és mitjanit.