peu
1.
a.
m. ANAT.
Part terminal de les extremitats abdominals de l'home que comprén el tars, el metatars i els dits.
b.
a peu
Caminant.
Hi va anar a peu i va tornar a cavall.
c.
a peu de gat
Sense fer soroll.
d.
a peu descalç
Sense calçat.
e.
a peu dret
Mantenint-se dret sobre els peus; dempeus.
f.
a peu eixut
(o
a peu sec
)
Sense mullar-se els peus.
g.
a peu ferm
Sense recular un pas.
h.
a peu fiter
Sense moure's.
i.
a peu i a cavall
Amb totes les forces, sense amollar.
Defendre una cosa a peu i a cavall.
j.
a peu pla
Al mateix nivell.
El seu pis està a peu pla del carrer.
k.
a peus junts
Sense dubtar.
l.
a peus junts
Sense valorar.
m.
a puntades de peu
De mala manera.
n.
alçar-se
amb el peu dret
Encertar en les activitats del dia.
o.
alçar-se
amb el peu esquerre
Tindre un mal dia.
p.
allargar més els peus que els llençols
Excedir-se.
q.
anar amb peus de plom
Procedir cautament, reflexionant el que es fa.
r.
ballar amb un peu
Saltar de content.
s.
batre els peus
Morir-se.
t.
besar els peus
(a algú)
Humiliar-se davant seu.
u.
calçar el mateix peu
(o
els mateixos
punts
)
Ser del mateix tarannà.
v.
caminar a peu coix
Avançar posant solament un peu a terra.
w.
caure a algú l'ànima als peus
Sentir-se descoratjat davant d'una contrarietat sobtada.
x.
caure de peus
Tindre sort.
y.
coixejar del mateix peu
(dos persones o més)
Tindre el mateix o els mateixos defectes.
z.
de cap a peus
De dalt a baix.
Anava mudat de cap a peus.
aa.
donar el peu i prendre la mà
Traure avantatge.
ab.
eixir amb els peus per davant
Ser dut a enterrar.
ac.
en peus
Dret, descansant solament sobre els peus.
ad.
entrar
(en un lloc)
amb bon
(o
mal
)
peu
Començar de manera encertada (o desencertada).
ae.
entrar amb el peu dret
Encertar una nova activitat.
af.
estar amb un peu enlaire
Sobresaltar-se, neguitejar-se.
ag.
estar en peu de guerra
Estar preparat per a la guerra.
ah.
estar lligat de peus i mans
Estar reduït a la impotència.
ai.
fer
(una cosa)
amb els peus
Fer-la malament, com si no hi haguera intervingut el cap, el cervell.
aj.
ficar els peus en el poal
(o
en la galleda
)
Dir o fer alguna cosa completament fora de propòsit.
ak.
llançar-se als peus
(d'algú)
Suplicar-lo instantment i humilment.
al.
no deixar tocar
(algú)
de peus a terra
Tractar-lo amb molta sol·licitud, contemplar-lo excessivament.
am.
no moure un peu que no
['<-->85]
(o
sense que
['<-->85]
)
No fer res si no passa tal cosa.
an.
no posar els peus en un lloc
No anar-hi mai.
ao.
no saber on posar els peus
Sentir gran satisfacció.
ap.
no tindre cap ni peus
(una cosa)
Ser mal feta, absurda, inexplicable, no tindre orde ni concert.
aq.
no tocar de peus a terra
Oblidar les limitacions imposades per la realitat.
ar.
parar els peus
(a algú)
Oposar-se a l'actitud o l'actuació d'algú.
Si no li pares els peus ara, ja no el podràs controlar.
as.
pensar amb els peus
Equivocar-se per falta de reflexió.
at.
perdre peu
Quan es camina dins de l'aigua, deixar de tocar el fons amb els peus.
au.
peu buit
ANAT.
Peu que té la planta còncava a causa de l'encorbament de la punta cap al taló.
av.
peu d'atleta
PAT.
Tricofitosi del peu produïda pel fong
Candida albicans.
aw.
peu de Madura
PAT.
Micetoma del peu.
ax.
peu de pinya
PAT.
Deformitat permanent del peu, que el priva de prendre contacte amb terra pels seus punts normals de recolzament.
ay.
peu garrell
ANAT.
Peu desviat cap a dins i que reposa pel cantell extern.
az.
peu pla
PAT.
Deformitat caracteritzada per la desaparició de la pontada del peu, de manera que recolza tota la planta en terra.
ba.
poder pujar-hi de peus
Dit per a assegurar la veritat o la certesa d'una afirmació.
bb.
posar
(alguna cosa)
als peus
(d'algú)
Oferir-la en homenatge.
bc.
posar els peus
Acudir a un lloc.
bd.
posar els peus plans
A poc a poc, amb circumspecció i cautela.
be.
posar-li
(a algú)
el peu en la gola
(o
en el coll
)
Véncer-lo, dominar-lo.
bf.
posar-se de peus a terra
Alçar-se.
bg.
posar-se de peus a terra
Considerar la realitat de les coses.
bh.
quedar amb un peu enlaire
Sorprendre's molt.
bi.
quedar en peu
Subsistir, mantindre's.
Queda en peu aquella mateixa dificultat.
bj.
saber
(cada u)
on posa els peus
Tindre recte criteri; actuar amb coneixement.
bk.
saber de quin peu es dol
(o
coixeja
) (algú)
Conéixer-li els defectes.
bl.
saber quin peu calça
(algú)
Conéixer-lo bé.
bm.
saltar de peus a terra
Alçar-se.
bn.
segar l'herba davall dels peus
(a algú)
Suplantar-lo, maniobrar deslleialment contra ell.
bo.
soldat de peu
MIL.
Soldat del cos d'infanteria.
bp.
tindre un peu dins
(o
fora
),
estar amb un peu dins
(o
fora
)
Estar a punt d'ingressar o d'eixir d'una empresa, entitat, etc.
bq.
tindre un peu en la tomba
Estar a punt de morir, quedar-li, a algú, poc de temps de vida, per malaltia, per vellesa, etc.
br.
tindre un peu en l'estrep
Estar a punt de mamprendre un viatge, de començar una empresa.
bs.
tindre-hi
(o
estar-hi amb
)
un peu dins i un peu fora
Estar en una situació insegura o a punt d'eixir-ne.
bt.
tindre-li
(
a algú)
el peu en la gola
Tindre'l a mercé nostra.
bu.
tindre-li el peu en el coll
Dominar, acabar una faena.
Quatre pàgines i acabe el llibre; ja li tinc el peu en el coll.
bv.
traure els peus de solc
Eixir de la raó.
2.
m.
Part terminal de cada una de les potes d'un animal.
Animals de peu redó, de peu forcat.
3.
a.
m.
Nom donat a diverses peces, ferramentes, objectes, etc., construïts o disposats de manera més o menys semblant a un peu d'home o d'algun animal.
b.
m.
Part d'una calça, d'un calcetí, etc., que cobrix el peu, del turmell en avall.
c.
fer peu d'ànec
MAR.
Fondejar una nau amb tres àncores: dos a proa i una a popa.
d.
peu de ferro
Peça de ferro de forma i dimensions paregudes a les de l'interior de les sabates.
e.
peu de gall
MAR.
Peça de ferro bifurcada que, clavada a un pal d'una embarcació, servix per a enganxar-hi o subjectar cordes.
f.
peu de gall
TRANSP.
Ferro en forma de grapa que, disposat davall del pescant d'un cotxe de pescant davanter, servix d'eix vertical de rotació del joc de rodes de davant.
g.
peu de rei
TECNOL.
Calibrador.
h.
peus d'ànec
Les aletes de goma que els nadadors es posen en els peus per a tindre més embranzida.
4.
m.
Conjunt de senyals, de solcs, d'arrugues, etc., que partixen d'un mateix punt.
5.
a.
m.
Base, soca que servix de suport a una altra, part d'un objecte que li servix de sosteniment; fonament.
b.
m. AGR.
Tronc d'una planta o d'un arbre.
c.
m. AGR.
Planta o arbre.
d.
m.
[
esp.
]
AGR.
Arbre o planta sobre el qual s'ha fet un empelt.
e.
m. CONSTR.
Balustre, barra de ferro, etc., que, posat verticalment en l'extrem inferior d'algunes escales, o d'un dels seus trams, forma part de la barana, sostenint-ne el passamà.
f.
m. TÈXTIL
Tint previ al qual és sotmés un teixit o altre producte tèxtil, per a fer més intens, més permanent, el color.
g.
m. TRANSP.
Puntal que es posava davall dels carros per a sostindre'ls en la posició normal, quan els era treta una roda per a reparar-los.
h.
dir
(o
fer una cosa
)
sense peu ni fonament
Sense solidesa, sense raó, a l'aire.
i.
donar peu
(a una cosa)
Donar-hi ocasió.
j.
peu de ribella
Moble de fusta o de ferro, generalment de tres peus, que sosté la safa i sovint la gerra de l'aigua i la tovalla.
k.
peu dret
Peça col·locada verticalment per a sostindre algun element de construcció o alguna altra cosa.
l.
peu dret
CONSTR.
Cada un dels taulons disposats verticalment que, subjectats a uns altres taulons travessers, sostenen una bastida.
m.
prendre peu
(d'una cosa)
Valdre-se'n com a ocasió, com a pretext.
6.
a.
m.
Part baixa d'una cosa, part d'una cosa oposada a la capçalera.
b.
m. HERÀLD.
Peça honorable col·locada horitzontalment tocant la vora inferior de l'escut i d'una amplària igual a un terç de l'altura de l'escut.
c.
m. HERÀLD.
Part o mitat inferior de la flor de lis.
d.
m. HERÀLD.
Extremitat o braç inferior de la creu.
e.
m. HERÀLD.
Segment més curt que la potença.
f.
m. GRÀF.
Text que, imprés davall, al costat o damunt d'una il·lustració, n'explica el significat, en facilita la comprensió, etc.
g.
m. GRÀF.
Part inferior d'un llibre.
h.
a peu de fàbrica
ECON.
Terme internacional de comerç que obliga el venedor a lliurar la mercaderia especificada en la seua fàbrica o en el seu magatzem, i que establix que, una vegada lliurada, queda feta la transmissió dels riscs i la posada a disposició.
i.
aigua de peu
AGR.
Aigua destinada al regadiu derivada d'un corrent d'aigua a través de canals o séquies, no elevada.
j.
al peu de
Molt a la vora, tocant la part baixa d'una cosa.
Al peu de la muntanya. Agenollar-se al peu de l'altar.
k.
al peu de la lletra
Atenent no l'esperit sinó la lletra, d'una manera exacta.
l.
al peu mateix
Ran de la base.
m.
estar al peu del canó
Perseverar en la tasca.
n.
peu de gravat
Llegenda, generalment posada en la part baixa d'un gravat.
o.
peu de l'arc
ARQUIT./CONSTR.
Punt on comença a elevar-se, on s'inicia la curvatura d'un arc.
p.
peu de mont
GEOL.
Piemont.
q.
peu de pàgina
Part baixa de la pàgina.
r.
peu d'impremta
Indicació del lloc on ha sigut imprés un llibre, un cartell, etc.
s.
peu d'una perpendicular
,
d'una obliqua
(a una recta, a un pla)
GEOM.
Punt en què una recta o un pla tallen la perpendicular traçada sobre ells.
7.
a.
m. AGR.
Pila d'esportins plens d'oliva mòlta, de cofins plens de raïm xafat, etc., disposada en la premsa per a ser premsada.
b.
m.
Quantitat d'olives que entren a cada premsada.
8.
a.
m. BOT.
Individu d'una espècie vegetal.
b.
peu de colom
BOT.
Planta herbàcia perenne de la família de les boraginàcies
(Onosma echioides),
híspida, de fulles lanceolades o linears i flors grogues, de l'arrel de la qual s'obté un colorant roig.
c.
peu de gall
BOT.
Planta herbàcia anual de la família de les labiades
(Lamium amplexicaule),
pubescent, de fulles ovades o orbiculars i flors purpúries en verticil·lastres.
d.
peu de llebre
BOT.
Planta herbàcia anual de la família de les fabàcies
(Trifolium arvense),
pubescent, amb fulles compostes de tres folíols estrets i flors xicotetes blanques o roses, en glomèruls.
e.
peu de mula
BOT.
Pota de cavall.
f.
peu de rata
BOT.
G
ènere de bolets de la família de les clavariàcies
(Ramaria sp),
molt ramificats en forma de coral o de coliflor, de carn ferma i d'esporada groga, entre els quals destaquen el
peu de rata blanc
(Ramaria flava),
el
peu de rata bord
(Ramaria formosa)
i el
peu de rata groc
(Ramaria aurea)
.
9.
a.
m. METROL.
Mesura de longitud de valor variable segons els països i les localitats, que correspon aproximadament a la llargada del peu humà.
b.
m.
Unitat de longitud utilitzada en els països anglosaxons, igual a
1
/
[dn<-->5]
3
de la iarda o a 12 polzades.
10.
a.
m. POÈT.
En la poesia clàssica grega i llatina, unitat mètrica bàsica a partir de la qual es formen els versos.
b.
peu amebeu
POÈT.
Peu de la poesia clàssica format per dos síl·labes llargues, dos de breus i una de llarga.
c.
peu forçat
Condició fixada per endavant, requisit ineludible.
11.
m. pl. ESPORT
Falta que fa un jugador de bàsquet o d'handbol quan toca la pilota amb els peus.
12.
a.
peu d'ànec
ZOOL.
Equinoderm del subembrancament dels eleuterozous i de la classe dels asteroïdeus
(Ansepoda membranacea),
amb els braços curts i amples i el cos discoïdal, molt aplanat i fi, de color roig lluent i groguenc.
b.
peu de cabra
ZOOL.
Percebe.
c.
peu de cabrit
ZOOL.
Arca de Noé.
d.
peu de pelicà
ZOOL.
Mol·lusc gastròpode prosobranqui de l'orde dels monotocardis i de la família dels aporraids
(Aporrhais pespelecani),
amb prolongacions digitiformes en la vora anterior de la closca.
13.
peus negres
ETNOL.
Tribu ameríndia de la família lingüística algonquina, que viu en les praderies canadenques.