pla
1
plana
1.
a.
adj.
Que recorda la forma d'un pla geomètric, que forma part d'un pla geomètric, sense curvatures, sense ondulacions, sense elevacions ni depressions.
Un depòsit de fons pla. Un país pla.
b.
caure tot pla
Caure com un sac, sense fer contorsions.
c.
caure-hi de pla
Avindre's.
d.
caure-hi de pla
Deixar-se convéncer.
e.
dormir pla
Dormir profundament, seguit, com quan s'està fatigat.
f.
fer pla
Aplanar, anivellar.
2.
a.
adj. GEOM.
Que té tots els elements situats en un pla.
Angle pla. La circumferència és una corba plana.
b.
adj. GEOM.
Es diu de la geometria o de la trigonometria que tracten de figures planes, d'angles plans.
3.
adj. GRAM.
Paroxíton.
Rima plana. Paraula plana.
4.
a.
m. GEOM.
Superfície tal que qualsevol recta que passe per dos dels seus punts es troba totalment continguda en la dita superfície.
b.
pla de coordenades
GEOM.
Cada un dels tres plans que es tallen en un punt i que servixen per a fixar la posició de qualsevol punt de l'espai amb l'ajuda de les línies coordenades.
c.
pla meridià
ASTR./GEOGR.
Pla vertical que passa per l'eix de la Terra i un lloc donat.
5.
a.
m.
Superfície d'un cos més o menys acostada, per la seua configuració, a un pla geomètric.
b.
m. GEOL.
Sector de terreny planer i de poca extensió.
c.
pla inclinat
FÍS.
Pla que forma un cert angle amb el pla horitzontal.
d.
pla terrer
Planta baixa d'una casa.
6.
a.
m.
Superfície real o imaginària relativa a uns punts, fenòmens o objectes situats o produïts a una mateixa altura o distància respecte a un determinat pla o nivell de referència estable.
b.
m. AERON.
Cada una de les superfícies que en una aeronau servixen per a sustentar-la o per a estabilitzar-la o mantindre'n l'estabilitat.
7.
m.
Plànol.
8.
a.
m.
[
fig.
]
Projecte ordenat d'una obra a realitzar, d'una cosa a fer, d'una conducta a seguir.
El pla d'un drama, d'una novel·la. El pla d'una batalla. Pla de vida.
b.
m. ECON./POLÍT./SOCIOL.
Conjunt orgànic de directrius i mesures polítiques i econòmiques adreçades a resoldre un problema o una situació determinats.
El pla Marshall. Un pla de desenrotllament. Plans quinquennals.
c.
pla d'estudis
ENSENY.
Reglamentació i programació dels estudis que cal acomplir amb vista a la consecució d'un títol, al seguiment d'uns cursos, etc.
d.
pla econòmic
ECON.
conjunt de disposicions preses amb vista a l'execució d'un projecte que interessa a una activitat econòmica.
e.
pla urbanístic
URBAN.
Ordenació sistemàtica, total o parcial, d'una ciutat o d'un nucli o conjunt de nuclis urbans, en previsió i amb programació del seu creixement futur.
9.
a.
adj.
[
fig.
]
Corrent, sense afectació.
És un home molt pla. Un estil pla. En valencià pla.
b.
adj.
[
ant.
i
fig.
]
Tranquil.
c.
adj.
[
fig.
]
Fàcil, que no presenta dificultats.
Ell trobà això molt pla.
d.
confessar
(o
cantar
)
de pla
Confessar de ple.
e.
de pla
Ràpidament, sense grans formalitats.
f.
de pla en pla
Completament.
g.
parlar pla
Parlar en llengua vulgar.
Hi havia un moro que sabia parlar pla.
10.
a.
m. DIB./PINT.
Cada una de les superfícies imaginàries d'un dibuix, relleu, fotografia, etc., determinades per la distància que mantenen respecte a la superfície real del dibuix, relleu, fotografia, etc., i en les quals se situen les diverses figures que integren el conjunt.
b.
m.
[
fig.
]
Un escriptor de primer pla.
c.
m. DIB./PINT.
Dibuix que representa la projecció ortogonal d'un objecte, d'una peça, d'una màquina, d'una casa, etc., o d'un dels seus talls o seccions.
d.
pla geomètric
(o
geometral
o
de terra
)
DIB./PINT.
Superfície plana de referència que s'imagina paral·lela al pla horitzontal i que correspon al sòl o paviment on estan o es posen els peus de la figura o figures que es volen representar o que són representades i el que ha de mirar-les.
e.
pla horitzontal
(o
de l'horitzó
)
DIB./PINT.
Superfície plana horitzontal que passa per la vista de l'espectador.
f.
pla vertical
(o
de projecció
o
òptic
)
DIB./PINT.
Superfície vertical, interposada entre l'ull, o centre de projecció o de vista, a la figura o figures que es volen representar o que són representades.
11.
a.
m. AUDIOVIS.
Unitat fílmica que comprén un conjunt de fotogrames corresponents a una sola filmació estàtica.
b.
pla americà
AUDIOVIS.
Pla la imatge del qual arreplega aproximadament les tres quartes parts del cos humà, fins als genolls.
c.
pla contrapicat
AUDIOVIS.
Pla en què la càmera està davall de l'objecte filmat.
d.
pla general
(o
de conjunt
)
AUDIOVIS.
Pla la imatge del qual arreplega la totalitat de l'escenari, natural o d'estudi.
e.
pla mitjà
AUDIOVIS.
Pla la imatge del qual arreplega la mitat del cos dels personatges.
f.
pla picat
AUDIOVIS.
Pla en què la càmera està més alta que l'objecte filmat.
g.
pla sencer
AUDIOVIS.
Pla que mostra un o més personatges de cap a peus.
h.
primer pla
AUDIOVIS.
Pla la imatge del qual arreplega un detall concret d'un personatge o d'un objecte.
12.
pla de simetria
CRISTAL·L.
Element de simetria que indica una reflexió.