planxa
1.
a.
f.
Làmina més o menys grossa, especialment de metall.
b.
f. CALÇ.
Ferro completament llis utilitzat pels sabaters per a allisar la sola abans de tallar els patrons o després de fer la sabata.
c.
f. GRÀF.
Matriu 4
.
d.
f. GRÀF.
Làmina metàl·lica o de cartó usada, com a matriu, en alguns sistemes d'impressió.
e.
f.
Superfície metàl·lica calfada amb foc o elèctricament on es couen aliments.
f.
a la planxa
Dit de la carn o peix cuits sobre la planxa de les cuines de ferro o posada sobre el foc de la cuina.
g.
planxa de surf
ESPORT
Planxa sobre la qual l'esportista, dret o cap avall, manté l'equilibri mentres plana sobre la cresta d'una onada.
h.
planxa de vela
ESPORT
Embarcació que consistix en una planxa amb orsa mòbil, una vela lligada a un pal articulat a la base i una botavara que ajuda l'esportista a maniobrar l'embarcació mentres es manté dret damunt la planxa.
2.
f. ELECTROD.
Utensili constituït per una superfície triangular i llisa en la part inferior i una ansa en la part superior, que s'utilitza per a planxar.
3.
a.
f.
[
fig.
]
Cosa que algú fa o diu i el deixa en una situació ridícula, no gens airosa.
b.
fer planxa
Fer alguna cosa desencertada.
c.
fer una planxa
Quedar en ridícul.
4.
a.
f. ESPORT
En gimnàstica, postura horitzontal del cos aguantant-se tan solament amb les dos mans agarrades a un suport.
b.
m. ESPORT
Acció defensiva del voleibol en què cal tirar-se a terra per intentar tornar les pilotes difícils.
5.
f. MAR.
Palanca 1.
6.
f. TÈXTIL
Nom donat a la roba feta amb ordit i trama del mateix color, tenyits abans del tissatge.