ple -na
1.
a.
adj.
Que conté d'alguna cosa tant com la seua capacitat permet.
Una botella plena de vi. Ple a vessar. Ple de gom a gom. Ple com un ou.
b.
adj.
Que conté una gran quantitat.
El port està ple de naus. Un jardí ple de flors.
c.
a la plena
Abundantment.
d.
a plena llum
De manera evident.
e.
a plena nit
Quan ja fa molt que és de nit.
f.
a plenes veles
Amb les veles unflades pel vent.
g.
femella plena
Femella prenyada.
h.
ple de vent
Unflat.
i.
ple de vent
Sense contingut.
j.
tindre el ventre ple
Estar fart, haver menjat molt.
2.
a.
adj.
[
fig.
]
És un home ple de defectes. Estar ple d'inquietud.
b.
adj.
[
fig.
]
Complet.
Tindre la plena seguretat d'una cosa.
c.
adj.
[
fig.
]
En tota la seua intensitat.
Lluna plena. En ple estiu.
d.
adj.
[
fig.
]
Dit d'una persona, tirant a gros, tot el contrari de magre.
Tindre la cara plena, les galtes plenes.
e.
anar-ne ple
Estar al corrent d'una notícia.
De les aventures i desventures del fill de la senyora Gràcia, tot el barri en va ple.
f.
de ple
(o
de ple a ple
)
Directament i sense obstacles.
El sol li tocava de ple.
3.
a.
m.
Qualitat d'una cosa que conté tot el que pot contindre, que té tot allò que cal que tinga, sense faltar-li res.
En el ple dels meus turments. Al ple del dia. La lluna fa el ple, el seu ple.
b.
m.
Concurrència que ocupa tots els seients d'un local.
En el teatre hi va haver un ple a vessar.
c.
m.
Part plena.
d.
m.
Òrgan suprem d'una cambra legislativa, d'un ajuntament, etc.
e.
m.
Reunió general d'una corporació pública, d'un partit, d'un sindicat, etc.
El ple municipal.
4.
m. ESPORT
Joc de pilota que consistix a llançar-la contra la paret.
5.
a.
adj. HERÀLD.
Es diu de l'escut el camper del qual és d'un sol esmalt i no porta cap peça ni figura.
b.
adj. HERÀLD.
Es diu de la creu, considerada peça i no figura, els quatre extrems de la qual toquen les vores de l'escut.
6.
paraula plena
LING.
Aquella paraula que pot obtindre oposadament una forma reduïda, per apòcope, elisió, etc., com, per exemple,
el/l', la/l', me/'m,
o bé el lexical.