plenitud
1.
f.
Qualitat de ple.
2.
f.
Totalitat.
Conserva la plenitud de les seues facultats.
3.
plenitud dels temps
BÍBLIA
En la concepció bíblica del temps, fase anterior al
['abtemps]
de la fi
['bb,]
en la qual el Nou Testament situa l'encarnació del Fill de Déu.