ploure
1.
v. intr. METEOR.
Caure l'aigua dels núvols en forma de gotes.
2.
a.
v. intr.
[
fig.
]
Les bales plovien al costat nostre. Ploure desgràcies, maldecaps. Ploure queixes de tots costats.
b.
ara plouen figues
Es diu per a indicar que una cosa no pot ser.
c.
esperar que ploga
Atardar-se.
d.
fer
(algú)
com qui sent ploure
Obrar sense fer cas del que se li diu.
e.
fer ploure
Es diu d'aquell que canta o fa alguna cosa malament.
f.
ploure sobre mullat
Vindre, un contratemps, un treball, etc., darrere d'un altre.
g.
sentir ploure
Desoir, desentendre's.
h.
tant si plou com si fa sol
Sense que res ho puga impedir.