pobre -a
1.
a.
adj.
i
m.
i
f.
Que té a penes, o que no té, el necessari per a viure.
b.
m.
i
f.
[
esp.
]
Captaire o mendicant.
c.
pobre de solemnitat
Persona realment pobra i coneguda com a tal.
2.
a.
m.
i
f. REL.
Denominació adoptada pels membres de diverses congregacions religioses i sectes, per a subratllar la seua condició de pobresa i, sobretot, l'adhesió a l'esperit de la pobresa evangèlica.
b.
pobre catòlic
REL.
Membre de la comunitat religiosa pobres catòlics fundada el 1208 per Duran d'Osca.
3.
adj.
[
p. ext.
]
Escàs, insuficient, etc.
Un país pobre d'aigua. Una festa pobra.
4.
adj.
Anteposat al nom expressa commiseració, desdeny.
Pobre animalet! És un pobre home, no en faces cas. Pobre de tu!
5.
a.
pobre de Jahvé
BÍBLIA
En la Bíblia, tota persona desafortunada, malalta, indefensa; després de l'exili (segle VI a.C.), la situació del poble d'Israel, fidel a Déu en els seus infortunis, o els humils o simplement els justs.
b.
pobre d'esperit
Pobre segons l'esperit.
c.
pobre d'esperit
[
pop.
]
Massa ingenu, pusil·lànime etc.
6.
art pobre
ART
Utilització estètica d'una certa classe d'objectes extrets de l'ús de la vida quotidiana, amb una finalitat dominantment estètica.
7.
pobret i alegret
Sense ambició.
8.
ser més pobre que una rata
Ser molt pobre.