pol (Diccionari)

pol
1. a. m. GEOM. En una esfera o en qualsevol superfície de revolució, cada un dels extrems de l'eix de revolució.
b. m. GEOM. En un cercle d'una esfera, cada un dels extrems del diàmetre de l'esfera que és perpendicular al cercle.
c. m. GEOM. Origen d'un sistema de coordenades polars.
d. m. [ fig. ] Punt, persona o cosa que s'oposa diametralment a un altre. Estos germans són els dos pols. Això és el pol oposat del que jo deia.
e. d'un pol a l'altre D'un punt a un altre de molt llunyà, diametralment oposat.
2. m. Gelat amb un pal per a sostindre'l.
3. a. m. ASTR. Cada un dels punts en els quals l'eix de rotació d'un astre talla la seua superfície.
b. pol celeste ASTR. Cada un dels dos punts en els quals l'eix de rotació de la Terra talla l'esfera celeste.
c. pol de l'eclíptica ASTR. Cada un dels punts de l'esfera celeste que s'intersequen amb una recta imaginària perpendicular al pla de l'eclíptica i que passe pel centre de la Terra.
4. m. ELECTROT. Cada un dels borns o dels terminals d'un generador, d'un aparell o d'una màquina elèctrics, especialment dels connectats als elèctrodes d'una pila.
5. a. m. GEOGR. Pol terrestre. Els dos pols de la Terra. Pol nord, sud.
b. pol magnètic terrestre GEOGR. Cada un dels dos punts de l'esfera terrestre situats en les regions polars als quals es dirigix naturalment l'agulla imantada.
c. pol terrestre GEOGR. Cada un dels dos punts en els quals l'eix de rotació de la Terra talla la superfície.
6. pol de desenrotllament ECON. Consideració prioritària que es dóna en certes zones o regions, per a afavorir-ne el desenrotllament i així reduir les diferències entre les que tenen taxes de creixement molt desigual.
7. pol magnètic Cada un dels punts situats cap a les extremitats d'un imant, tals que es pot suposar que el camp magnètic es produïx per estos dos pols magnètics on hi ha concentrada tota la massa magnètica de l'imant.
8. pol magnètic ELECTROT. Zona o regió d'un imant o d'un electroimant on convergeixen les línies de força i on es manifesta la propietat d'atraure el ferro.

pol (Traducció Valencià-Castellà)

pol m. 1. polo,.
2. d'un pol a l'altre de polo a polo.
3. pol celeste polo celeste.
4. pol de desenrotllament polo de desarrollo, polo industrial.
5. pol de l'eclíptica polo de la eclíptica.
6. pol magnètic polo magnético.
7. pol magnètic terrestre polo magnético terrestre.
8. pol terrestre polo terrestre.

Et pot interessar