polígon
1.
a.
m. GEOM.
Figura plana i tancada formada pels segments P
[dn<-->5]
1
P
[dn<-->5]
2
, P
[dn<-->5]
2
P
[dn<-->5]
3
,
['<-->85,]
P
[dn<-->5]
n-1
P
[dn<-->5]
n
, i P
[dn<-->5]
n
P
[dn<-->5]
1
, que són anomenats
costats del polígon
, sent els punts P
[dn<-->5]
1
, P
[dn<-->5]
2
,
['<-->85,]
P
[dn<-->5]
n
, amb
n
['b<-->33,]
els anomenats
vèrtexs
del polígon.
b.
polígon esfèric
GEOM.
Porció de la superfície d'una esfera que és limitada per arcs de cercles màxims.
2.
polígon de tir
MIL.
Camp dotat d'instal·lacions adients perquè els artillers puguen exercitar-se en l'execució, observació i maniobra del foc de les peces.
3.
polígon industrial
IND./URBAN.
Nucli de creixement industrial que respon a una localització específica de les indústries.