portar
1.
a.
v. tr.
Anar carregat amb una cosa, anar amb una cosa damunt.
Portar un feix en la mà, en l'esquena.
b.
v. tr.
Anar amb algú al costat, davant o darrere, duent-lo, dur, conduir.
Portar els xiquets a escola.
c.
v. tr.
Fer anar, dirigir.
Portar els comptes. Tan jove i ja porta la casa.
d.
v. tr.
Induir, fer que algú faça una cosa.
Es deixa portar pel seu bon cor.
e.
v. tr.
Anar amb un vestit o dur posada una peça d'ornament.
Totes portaven arracades. Encara porten dol.
f.
v. tr.
Anar amb un membre o una part del cos de tal o tal manera.
Portava el cap embenat.
g.
v. tr.
Tindre un objecte agarrat o adherit de tal o tal manera.
Sempre porta els pantalons esgarrats.
h.
v. tr.
[
fig.
]
Tindre imposada, escrita, anotada, alguna cosa.
Ho porta el diari. Ho portes escrit en els ulls. Portar un nom il·lustre.
i.
v. tr.
[
fig.
]
Anar amb certa disposició de cos o d'esperit, tindre determinats sentiments.
Amb l'amor que jo et portava!
j.
de tot portar
Corrent.
k.
portar
(algú)
bé els anys
No aparentar ser tan vell com realment és.
l.
portar de cap
(una cosa)
Tindre intenció de fer-la.
2.
a.
v. tr.
Anar carregat amb alguna cosa per deixar-la en un altre lloc o per entregar-la a algú.
Portar fruita al mercat.
b.
v. tr.
Fer arribar una cosa a un lloc.
Portar una nova.
c.
v. tr.
[
fig.
]
M'ha portat tots aquells records a la memòria.
d.
v. tr.
Ser ocasió d'alguna cosa.
Este vent portarà pluja. Este assumpte portarà raons.
e.
portar a cap
(o
a terme
)
(una cosa)
Donar-hi cap, executar-la.
f.
portar-ne
(un, dos, tres, etc.)
MAT.
Reservar les desenes d'una suma o d'un producte per a afegir-les a la suma o al producte d'orde immediatament superior.
3.
a.
v. pron.
Captindre's.
En aquella ocasió et vas portar molt bé.
b.
v. pron.
Trobar-se en un cert estat de salut.
Com vos porteu, hui?
c.
portar-se bé
Estar en bona harmonia dos o més persones, tractar-se amb cordialitat.