principi
1.
a.
m.
Començament.
Bon principi d'any! Des del principi fins a la fi.
b.
Proposici
ó que és el fonament d'una deducció.
Este assumpte, en principi, deixa'l a banda.
c.
a principi
(o
a principis
)
de
Al començament de.
Sempre paguen a principi del mes següent al treballat.
2.
a.
m.
Origen, allò de què una cosa procedix.
Un principi d'error.
b.
m.
Proposició que és el fonament d'una deducció.
Un principi tòxic.
c.
m. FILOS.
Allò de què una cosa procedix, l'element de què una cosa consta.
d.
m. FILOS.
Cada una de les causes a partir de les qual és constituïda la realitat.
e.
m. FÍS.
Enunciat d'un procés físic suportat per un raonament lògic que és considerat origen de tots els fenòmens que són derivats d'aquell procés físic.
f.
m. QUÍM.
Cos que és present en la composició d'una mescla natural, especialment si és característic de la mescla o li conferix alguna particularitat.
g.
principi darrer
FILOS./REL.
Déu com a causa de l'univers.
3.
a.
m.
Regla de conducta.
Segons els principis morals. Una persona sense principis religiosos.
b.
principi de no-intervenció
DRET
Principi segons el qual un estat es compromet a no ingerir-se en els assumptes interiors d'un altre.
4.
a.
m.
Veritat fonamental.
Els principis d'una doctrina.
b.
m.
Axioma, postulat.
El principi d'Arquimedes.
c.
m. FILOS./LÒG./DRET
Cada una de les veritats admeses tradicionalment com a evidents per elles mateixes i com a normes segons les quals procedix tot discurs.
d.
per principi
D'acord amb un cert criteri.
No parle, per principi, amb sospitosos d'acceptar suborns.
5.
a.
m. pl.
Nocions primeres d'una ciència o art.
b.
principis generals del dret
DRET
Normes jurídiques de caràcter general (axiomes, aforismes, postulats) que disciplinen el món jurídic d'una determinada comunitat, que no estan formulades per escrit i que se solen invocar davant dels tribunals.
6.
m. METOD.
Proposició que és el fonament d'una deducció.