proa
1.
a.
f. MAR.
Part davantera del buc d'una embarcació, compresa entre l'última quaderna i el tallamar, en forma de tascó perquè en tallar l'aigua esta oferisca menys resistència al moviment.
b.
f.
[
p. ext.
]
MAR.
Part anterior d'una embarcació de vela, compresa entra la roda i la secció vertical transversal que conté el pal major o el trinquet.
c.
f.
[
p. ext.
]
MAR.
Part anterior d'un vaixell considerat dividit en tres parts iguals, per la seua eslora, des de la proa.
2.
a.
canviar la proa
NÀUT.
Canviar el rumb.
b.
fer
(o
posar
)
proa a
NÀUT.
Dirigir-se el vaixell vers una determinada direcció.
c.
fer bona proa
NÀUT.
Seguir una embarcació el rumb que li permetrà arribar al seu punt de destinació.
d.
fer proa a la mar
(o
al vent
)
NÀUT.
Posar rumb a la direcció de les onades o del vent.
e.
posar la proa
Destorbar una acció.
3.
f.
[
p. ext.
]
AERON.
Part frontal del buc d'una aeronau o d'alguns aeròstats.