procurador (Diccionari)

procurador -a
1. m. El que procura, que obra en representació d'un altre.
2. m. i f. REL. En certes comunitats i congregacions religioses, persona encarregada dels assumptes econòmics, majordom.
3. m. i f. HIST./DRET El que, per ofici, representa en els tribunals una de les parts en virtut del poder legal rebut d'ella fent les peticions i altres diligències necessàries per a la defensa.
4. m. HIST. Procurador general.
5. a. procurador general HIST. Representant del monarca en tots els seus negocis.
b. procurador general Als grans territoris senyorials, representant del senyor territorial, en nom del qual exercia la jurisdicció baronial i la representació dels drets de caràcter econòmic.
c. procurador general DRET Nom donat al fiscal general d'un Estat o del màxim tribunal jurídic que exercix les funcions del ministeri jurídic.
d. procurador general DRET Religiós encarregat dels interessos generals del propi orde.
6. procurador d'ofici DRET Persona, designada pel Col·legi de Procuradors, encarregada d'assistir els litigants pobres.

procurador (Traducció Valencià-Castellà)

procurador -a m. 1. procurador -a ( m. i f. ), sotoministro -a.
2. procurador d'ofici procurador de oficio.
3. procurador general procurador general.

procurador (Traducció Castellà-Valencià)

procurador -a m. i f. 1. procurador ( m. ).
2. procurador de oficio procurador d'ofici.
3. procurador de pobres entremetedor, dotor.
4. procurador en Cortes procurador a corts.
5. procurador general procurador general.

Et pot interessar