prostrar (Diccionari)

prostrar
1. v. tr. Llevar a algú el vigor, les forces.
2. a. v. pron. REL./LITÚRGIA Gitar-se cara avall en senyal d'humiliació, de reverència o d'adoració.
b. v. pron. [ p. ext. ] REL./LITÚRGIA Agenollar-se.

prostrar (Traducció Valencià-Castellà)

prostrar v. tr. postrar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb prostrar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
prostrar






Participi
prostrat
prostrada
prostrats
prostrades



Gerundi
prostrant






INDICATIU
Present
(jo) prostre
(tu) prostres
(ell/ella/vosté) prostra
(nosaltres) prostrem
(vosaltres) prostreu
(ells/elles/vostés) prostren

Perfet
(jo) he prostrat
(tu) has prostrat
(ell/ella/vosté) ha prostrat
(nosaltres) hem prostrat
(vosaltres) heu prostrat
(ells/elles/vostés) han prostrat

Passat simple
(jo) prostrí
(tu) prostrares
(ell/ella/vosté) prostrà
(nosaltres) prostràrem
(vosaltres) prostràreu
(ells/elles/vostés) prostraren

Passat perifràstic
(jo) vaig prostrar
(tu) vas (o vares) prostrar
(ell/ella/vosté) va prostrar
(nosaltres) vam (o vàrem) prostrar
(vosaltres) vau (o vàreu) prostrar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) prostrar

Imperfet
(jo) prostrava
(tu) prostraves
(ell/ella/vosté) prostrava
(nosaltres) prostràvem
(vosaltres) prostràveu
(ells/elles/vostés) prostraven

Plusquamperfet
(jo) havia prostrat
(tu) havies prostrat
(ell/ella/vosté) havia prostrat
(nosaltres) havíem prostrat
(vosaltres) havíeu prostrat
(ells/elles/vostés) havien prostrat

Passat anterior
(jo) haguí prostrat
(tu) hagueres prostrat
(ell/ella/vosté) hagué prostrat
(nosaltres) haguérem prostrat
(vosaltres) haguéreu prostrat
(ells/elles/vostés) hagueren prostrat

Futur
(jo) prostraré
(tu) prostraràs
(ell/ella/vosté) prostrarà
(nosaltres) prostrarem
(vosaltres) prostrareu
(ells/elles/vostés) prostraran

Futur perfet
(jo) hauré prostrat
(tu) hauràs prostrat
(ell/ella/vosté) haurà prostrat
(nosaltres) haurem prostrat
(vosaltres) haureu prostrat
(ells/elles/vostés) hauran prostrat

Condicional
(jo) prostraria
(tu) prostraries
(ell/ella/vosté) prostraria
(nosaltres) prostraríem
(vosaltres) prostraríeu
(ells/elles/vostés) prostrarien

Condicional perfet
(jo) hauria prostrat
(tu) hauries prostrat
(ell/ella/vosté) hauria prostrat
(nosaltres) hauríem prostrat
(vosaltres) hauríeu prostrat
(ells/elles/vostés) haurien prostrat

SUBJUNTIU
Present
(jo) prostre
(tu) prostres
(ell/ella/vosté) prostre
(nosaltres) prostrem
(vosaltres) prostreu
(ells/elles/vostés) prostren

Perfet
(jo) haja prostrat
(tu) hages prostrat
(ell/ella/vosté) haja prostrat
(nosaltres) hàgem prostrat
(vosaltres) hàgeu prostrat
(ells/elles/vostés) hagen prostrat

Imperfet
(jo) prostrara
(tu) prostrares
(ell/ella/vosté) prostrara
(nosaltres) prostràrem
(vosaltres) prostràreu
(ells/elles/vostés) prostraren

Plusquamperfet
(jo) haguera prostrat
(tu) hagueres prostrat
(ell/ella/vosté) haguera prostrat
(nosaltres) haguérem prostrat
(vosaltres) haguéreu prostrat
(ells/elles/vostés) hagueren prostrat

IMPERATIU
Present

prostra (tu)
prostre (ell/ella/vosté)
prostrem (nosaltres)
prostreu (vosaltres)
prostren (ells/elles/vostés)

Et pot interessar