prova
1.
f.
Acció o efecte de provar.
2.
f.
[
esp.
]
Assaig, execució provisional d'una obra teatral o artística, per a observar-ne els defectes i corregir-los.
3.
f.
Emprova.
4.
a.
f.
Acció de comprovar o de demostrar certes qualitats o habilitats en un camp determinat.
Després de moltes proves l'han admés.
b.
f. ENSENY.
Examen.
c.
proves de noviciat
REL.
Cada un dels preceptes, obediències, interdiccions, que s'imposaven, sovint arbitràriament, als novicis per a demostrar la seua fermesa en la vocació.
d.
temps de prova
DRET
Condició expressa en el contracte de treball per la qual cada un dels contractants pot dissoldre el contracte si no està satisfet de les prestacions de l'altre contractant durant este temps.
5.
a.
f.
Allò que servix per a provar o establir la veritat d'una cosa.
N'estem convençuts: en tenim la prova.
b.
f. MAT.
Operació efectuada per a verificar l'exactitud d'una altra operació, d'un problema o d'un càlcul qualsevol.
c.
f. DRET
Conjunt d'indicis, signes, documents, interrogatoris, etc., que demostren satisfactòriament la veracitat d'una afirmació o d'un fet jurídic no prou clar en si mateix, i que davant del jutge té conseqüències jurídiques.
d.
donar prova
Demostrar amb fets.
e.
prova d'hipòtesi
ESTAD.
Contrast d'hipòtesi.
6.
f. ESPORT
En certs esports, competició per a determinar un guanyador entre dos o més adversaris, batre un rècord, etc.
7.
f. FILOS.
Operació intel·lectiva per a reconéixer d'una manera indubtable i universal la veritat d'una proposició considerada en un principi dubtosa.
8.
a.
f. MED.
Acció de sotmetre algú o alguna cosa a certes experiències per a apreciar l'existència d'una lesió o anomalia o la manera com es desenrotlla una funció.
b.
f. MED.
Reacció.
c.
f. TECNOL.
Assaig, anàlisi, examen, etc., a què se sotmet una màquina, una instal·lació, una peça, un vehicle, un producte industrial, etc., per a conéixer-ne o comprovar-ne alguna qualitat, especialment per a determinar-ne la resistència, comprovar-ne el bon funcionament, mesurar-ne el rendiment, el consum, etc.
d.
prova doblement cega
MED.
Prova d'experimentació clínica en la qual tant el malalt com el metge ignoren si allò que s'administra és remei actiu o placebo.
9.
a.
f. OFICIS/TECNOL.
Xicoteta quantitat d'una cosa que servix per a examinar-la i provar-ne les qualitats.
b.
prova d'impremta
GRÀF.
Mostra que es tira d'una composició tipogràfica, d'una fotocomposició, etc., per a efectuar-hi les correccions o les modificacions necessàries abans de començar-ne el tiratge.
Primeres, segones, proves.
c.
prova negativa
FOTOGR.
Negatiu.
d.
prova posititva
FOTOGR.
Positiu
.
10.
a prova
Expressió que denota que una cosa reunix les condicions requerides per a l'ús a què es destina.
11.
a prova de
(o
a tota prova
)
Capaç de resistir, fet sòlidament.
Això està fet a prova de bomba.
12.
prova de noblesa
HIST.
Document que qualifica i determina d'una manera clara, terminant i indubtable la qualitat de noble d'una persona d'acord amb les lleis, els usatges i els costums de cada país.