proveir
1.
a.
v. tr.
Posar algú o alguna cosa en possessió d'allò que necessita o li cal, fer que ho tinga, que no li falte.
El vaig proveir de robes. Proveir de viandes un mercat.
b.
v. tr.
Conferir a algú algun càrrec, ofici, dignitat.
L'han proveït de dos càtedres.
c.
v. tr.
Cobrir un càrrec, ofici, dignitat, etc., atorgant-los a algú.
Proveir la plaça de vigilant.
d.
v. pron.
Procurar-se, adquirir allò que es necessita.
Ens vam proveir bé de pa i de vi.
2.
a.
v. tr.
Resoldre, tramitar, un assumpte.
Proveir una qüestió en justícia.
b.
v. tr. DRET
Dictar un jutge o tribunal una provisió.
3.
a.
v. intr.
Prendre les mesures necessàries a un fi.
Ell proveïx a tot allò que cal.
b.
v. intr. abs.
Déu proveirà.
c.
v. tr. abs.
Comprar queviures.
Passant per la plaça he proveït.