puntual
1.
adj.
Que fa una cosa exactament en el moment assenyalat.
No heu sigut puntual: heu arribat mitja hora massa tard.
2.
adj.
Exacte i minuciós.
Quan ho haja vist, te'n donaré una relació puntual i certa.
3.
a.
adj.
Es diu de fenòmens concrets, limitats, referits a un punt, un lloc, un medi precís o que no es donen sinó en un nombre restringit de casos.
Això és un fet puntual. Una intervenció puntual.
b.
adj. ÒPT./ASTR.
Es diu de les fonts radiants les dimensions de les quals poden ser negligides i, per tant, poden ser considerades matemàticament com un punt emissor.
c.
adj. GEOM.
Dit d'un conjunt els elements del qual són punts.
d.
adj. LING.
Es diu de l'aspecte de l'acció verbal considerat en un moment, en un punt del seu desenrotllament, siga en el seu inici (incoatiu), siga en el seu acabament (acomplit).