puny
1.
a.
m. ANAT.
Part de l'extremitat superior, entre l'avantbraç i la mà, que comprén la regió del carp
.
Tinc el puny esquerre tot adolorit. La va agarrar pels punys.
b.
m.
[
p. ext.
]
Part o allarg postís d'una mànega, sobretot de camisa, que cobrix el puny.
Portar els punys emmidonats.
2.
a.
m.
Mà tancada.
Un colp de puny.
b.
m.
Grapat xicotet.
Tireu-li un puny de sal.
c.
com el puny
De la grandària del puny tancat.
d.
com el puny
Molt gran o molt xicotet en comparació de la grossària normal.
Tenia un cap com el puny. Un ou com el puny.
e.
rosegar-se
(o
mossegar-se
)
els punys
Penedir-se rabiosament d'haver fet o d'haver deixat de fer alguna cosa que ja no té remei.
f.
ser del puny estret
Ser molt agarrat.
No esperes que et convide: este és del puny estret.
g.
tindre
(algú)
al puny
(o
en un puny
)
Tindre'l completament al propi albir, dominar-lo.
Sa mare l'ha tingut sempre al puny.
3.
a.
m.
Part d'una arma, d'una ferramenta, etc., per on s'agarra en manejar-la
b.
m. MAR.
Maneta.
c.
m. MAR.
Cada un dels angles d'una vela.
d.
puny de drissa
MAR.
Puny superior d'una vela.