reacció
1.
a.
f. FÍS.
En un sistema físic, força que s'oposa a la que és responsable (acció) d'un canvi de l'estat de repòs o moviment del sistema.
b.
f.
[
fig.
]
SOCIOL./POLÍT.
Conjunt de manifestacions que sorgixen enfront d'una situació establida determinada, pel que fa a l'orde polític o social, a l'orde religiós, o a l'artístic i cultural, i que busquen sovint el restabliment d'una realitat ja sobrepassada.
c.
f.
[
esp.
]
SOCIOL./POLÍT.
Actitud de tipus regressiu, tradicionalista o conservador davant d'una situació politicosocial, religiosa o artisticocultural progressiva, renovadora o fins i tot revolucionària.
2.
a.
f. PSIC.
Activitat transitòria característica d'un sistema excitable per mitjà de l'acció d'un agent físic o fisiològic estrany a este sistema.
b.
temps de reacció
PSIC.
Interval de temps entre l'estímul i la resposta de l'individu.
3.
a.
f. MED.
Moviment provocat en l'organisme per una causa morbosa o per l'aplicació d'un remei.
b.
f. MED.
Depressió o exhauriment que seguix un estat de sobreexcitació.
c.
f. MED.
Acreixement d'activitat que seguix a un estat de depressió.
4.
f. QUÍM.
Cada un dels processos per mitjà dels quals una o més substàncies, simples o compostes, es transformen en unes altres.
5.
a.
reacció en cadena
FÍS.
Successió de processos en què cada un d'ells ha sigut produït pel fet d'haver-ho sigut l'anterior i acomplir-se una situació crítica que catalitza el fenomen.
b.
reacció nuclear
FÍS.
Procés físic que modifica l'estructura interna d'un nucli atòmic pel fet d'incidir-hi una partícula (o radiació) amb l'energia suficient per a véncer el camp electrostàtic que hi ha entorn del nucli.