realisme
1.
a.
m.
Qualitat de realista.
b.
m.
Actitud del realista.
2.
m. ART
Actitud estilística que mira d'elaborar les formes artístiques amb adequació als aspectes de la realitat.
3.
a.
m. FILOS.
Doctrina metafísica segons la qual els universals existixen com a essències a part no reductibles als conceptes intel·lectuals i a les paraules que en són expressió.
b.
m. FILOS.
Doctrina epistemològica segons la qual el subjecte cognoscent copsa una realitat que té existència independentment d'ell i que, en afectar-lo, li manifesta la seua manera de ser.
4.
m. LIT.
Doctrina estètica basada en la descripció objectiva de la realitat, en obres literàries i artístiques, sense concessions a l'embelliment o a la idealització.