rebentar
1.
a.
v. intr.
Obrir-se, un objecte, cedint a una pressió interior.
Una roda del cotxe va rebentar. Té un gra a punt de rebentar.
b.
v. intr.
[
fig.
]
Si no ens ho diu, rebenta.
c.
v. intr.
Estar com si anara a esclatar.
Ara s'ha aprimat, però estava que rebentava.
d.
v. intr.
[
fig.
]
Rebentar de vanitat, de satisfacció.
e.
v. tr.
Fer que (una cosa) s'òbriga o esclate cedint a una pressió interior.
La pressió de l'aigua ha rebentat una canonada.
f.
v. tr.
Esbotzar.
Rebentaren la porta per poder entrar a l'edifici.
g.
v. pron.
Se li ha rebentat un gra. S'ha rebentat el depòsit d'aigua.
h.
v. pron.
[
fig.
]
Rebentar-se de riure.
i.
v. tr. CIR./TER.
Obrir (un abscés) per mitjà d'una pressió.
j.
a rebentar
Fins al límit.
La discoteca estava plena a rebentar d'admiradors de la cantant que cridaven embogits.
2.
a.
v. tr.
Un treball o un esforç excessiu, una pèrdua grossa, un greu contratemps, una dificultat insuperable, etc., malmetre el vigor, la salut la situació social, un propòsit, etc., (d'algú).
És una faena que rebenta. Aquella desgràcia va rebentar la família.
b.
v. tr.
Molestar, irritar, enormement.
Em rebenta que digues això. Em rebenta la seua actitud tan hipòcrita.
c.
v. tr.
Fer una crítica acerba i dura d'una obra d'un autor, d'una doctrina, etc.
d.
v. tr.
Fer malbé, destruir d'una manera sobtada o molt ràpida.
En dos anys va rebentar tot el seu patrimoni.
e.
rebentar preus
COMERÇ
Vendre molt barat.