reblar
1.
a. 
v. tr. OFICIS 
Doblegar la punta d'un clau que sobreïx, especialment de la fusta, perquè estiga més fortament fixat i perquè la punta no puga fer mal.
b. 
reblar el clau
 Insistir en una cosa fins a deixar-la ben resolta o fins a aconseguir allò que algú es proposa.
2.
a. 
v. tr. TECNOL. 
Batre l'extrem d'un rebló per a eixamplar-lo i formar una segona cabota, de manera que no puga eixir de les peces a través de les quals ha sigut passat.
b. 
v. tr. TECNOL. 
Unir, afermar, fixar alguna cosa amb reblons.
3.
v. tr. CONSTR. 
Reblir.