reblar
1.
a.
v. tr. OFICIS
Doblegar la punta d'un clau que sobreïx, especialment de la fusta, perquè estiga més fortament fixat i perquè la punta no puga fer mal.
b.
reblar el clau
Insistir en una cosa fins a deixar-la ben resolta o fins a aconseguir allò que algú es proposa.
2.
a.
v. tr. TECNOL.
Batre l'extrem d'un rebló per a eixamplar-lo i formar una segona cabota, de manera que no puga eixir de les peces a través de les quals ha sigut passat.
b.
v. tr. TECNOL.
Unir, afermar, fixar alguna cosa amb reblons.
3.
v. tr. CONSTR.
Reblir.