rebre
1.
a.
v. tr.
Prendre, acceptar, algú allò que li és oferit, tramés, pagat, etc.
Rebre una carta. Rebre el preu dels seus servicis.
b.
v. tr.
[
fig.
]
Rebre noves d'un absent. Rebre un premi, un castic. Rebre una bona educació. Rebre ordes. Rebre una forta impressió.
c.
rebre el dol
Ser objecte de les manifestacions de condol de les persones que assistixen a un soterrar o a un funeral
.
2.
v. tr.
Ser objecte de l'arribada d'una cosa.
El llac rep l'aigua de dos rius. La cambra rep llum per una finestra.
3.
a.
v. tr.
Admetre algú a casa, voler-lo per companyia, deixar-lo entrar.
Rebre una visita. El va rebre amb els braços oberts. No m'han rebut bé. Va ser rebut pel director general.
b.
v. tr.
[
esp.
]
Eixir a camí a un que arriba, per obsequiar-lo o fer-li festa.
Van eixir a rebre'l amb tots els honors.
4.
a.
v. tr.
Sofrir, ser objecte de l'acció d'una cosa que causa dolor, dany, ofensa.
Cansat de rebre insults. Rebre una bufetada, una espenta.
b.
v. tr. abs.
Si no voleu rebre, calleu. Mira que rebràs. Sempre li toca rebre.
c.
qui gemeca ja ha rebut
Expressió que s'utilitza referint-se als qui són víctimes d'un dany i no poden fer res per a evitar-ne les conseqüències.
d.
tocar el rebre
Ser apalissat o eixir perjudicat
5.
v. intr. ESPORT
Agarrar un jugador la pilota que li han passat.