rebuig
1.
a.
m.
Acció de rebutjar.
Els manifestants mostraren el seu rebuig a la violència.
b.
m. ESPORT
Acció
o efecte
d'allunyar la pilota o la bola com més millor de la zona pròxima a la porteria a fi de neutralitzar l'acció ofensiva de l'equip atacant.
2.
a.
m.
Cosa rebutjada.
b.
m.
Part que, per la seua qualitat deficient, ningú no ha volgut.
Si vas tard al mercat, només hi trobaràs el rebuig.
3.
m. FISIOL.
Resposta immunitària d'un organisme contra les cèl·lules, els teixits o els òrgans trasplantats (o la sang transfosa) que li són incompatibles.
4.
m. IND./TECNOL.
Residus, retalls, etc., sobrants de la matèria utilitzada en alguna operació o sotmesa a algun procés, que no són aprofitables en la mateixa operació.