recaure
1.
a.
v. intr.
Tornar a caure malalt d'una malaltia de què era convalescent.
b.
v. intr.
Tornar a caure en una falta, en un vici, etc.
2.
a.
v. intr.
Vindre a caure sobre algú, a tocar-li, una càrrega, un treball, una responsabilitat, etc.
La pitjor part ha recaigut sobre ell.
b.
v. intr.
Afectar directament, una acció, algú o alguna cosa.
La persona sobre la qual recau l'acció expressada pel verb.