recte -a
1.
adj.
Dret, no corbat.
Un camí recte.
2.
adj.
Dit d'una persona que no es desvia del deure, de la justícia.
Un jutge recte.
3.
a.
m. ANAT.
Denominació que rep l'última part del tub digestiu dels vertebrats, que acaba en l'anus, o bé en la cloaca.
b.
adj.
i
m. ANAT.
Es diu de cada un dels quatre músculs de l'ull (superior, inferior, intern i extern, segons la seua posició) que s'inserixen per davant en l'escleròtica, i per darrere, en l'òrbita.
c.
m. ANAT.
Segment terminal de l'intestí gros de l'home, de trajecte més o menys rectilini, situat a continuació del sigmoide i que es prolonga fins a l'orifici de l'anus.
4.
a.
adj. GEOM.
Rectilini 1.
b.
adj. GEOM.
Que té l'eix, les arestes laterals, perpendiculars a la base.
Cilindre recte. Prisma recte.
5.
no fer-ne ni una al recte
No encertar-ne cap, fer malament totes les coses.
6.
tot recte
De dret.
Si aneu per este carrer tot recte, arribareu al mercat de Sant Nicolau.