recórrer
1.
a.
v. intr.
Anar a demanar ajuda, una informació, a algú.
En moments de necessitat recorria sempre al seu germà.
b.
v. intr.
Emprar com a mitjà alguna cosa, especialment a falta d'una altra.
Van recórrer a un remei arriscat.
c.
v. intr. DRET
Acudir a un jutge, a una autoritat, amb una demanda o petició.
Recórrer contra una sentència.
d.
v. intr. abs. DRET
Interposar un recurs.
Si la sentència és negativa, encara podem recórrer.
2.
a.
v. tr.
Fer (un trajecte determinat).
Recorregueren vint quilòmetres a peu.
b.
v. tr.
Repassar (una cosa) d'un cap a l'altre, especialment per a vore els punts on cal fixar l'atenció, fer modificacions, etc.
He recorregut tot el llibre, full per full.
c.
v. tr. GRÀF.
Passar lletres d'una línia a l'altra en una composició tipogràfica.