refracte (Diccionari)

refracte -a
adj. FÍS. Refractat.

refracte (Traducció Valencià-Castellà)

refracte -a adj. refracto -ta.

Tercera persona singular Present Imperatiu del verb refractar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
refractar






Participi
refractat
refractada
refractats
refractades



Gerundi
refractant






INDICATIU
Present
(jo) refracte
(tu) refractes
(ell/ella/vosté) refracta
(nosaltres) refractem
(vosaltres) refracteu
(ells/elles/vostés) refracten

Perfet
(jo) he refractat
(tu) has refractat
(ell/ella/vosté) ha refractat
(nosaltres) hem refractat
(vosaltres) heu refractat
(ells/elles/vostés) han refractat

Passat simple
(jo) refractí
(tu) refractares
(ell/ella/vosté) refractà
(nosaltres) refractàrem
(vosaltres) refractàreu
(ells/elles/vostés) refractaren

Passat perifràstic
(jo) vaig refractar
(tu) vas (o vares) refractar
(ell/ella/vosté) va refractar
(nosaltres) vam (o vàrem) refractar
(vosaltres) vau (o vàreu) refractar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) refractar

Imperfet
(jo) refractava
(tu) refractaves
(ell/ella/vosté) refractava
(nosaltres) refractàvem
(vosaltres) refractàveu
(ells/elles/vostés) refractaven

Plusquamperfet
(jo) havia refractat
(tu) havies refractat
(ell/ella/vosté) havia refractat
(nosaltres) havíem refractat
(vosaltres) havíeu refractat
(ells/elles/vostés) havien refractat

Passat anterior
(jo) haguí refractat
(tu) hagueres refractat
(ell/ella/vosté) hagué refractat
(nosaltres) haguérem refractat
(vosaltres) haguéreu refractat
(ells/elles/vostés) hagueren refractat

Futur
(jo) refractaré
(tu) refractaràs
(ell/ella/vosté) refractarà
(nosaltres) refractarem
(vosaltres) refractareu
(ells/elles/vostés) refractaran

Futur perfet
(jo) hauré refractat
(tu) hauràs refractat
(ell/ella/vosté) haurà refractat
(nosaltres) haurem refractat
(vosaltres) haureu refractat
(ells/elles/vostés) hauran refractat

Condicional
(jo) refractaria
(tu) refractaries
(ell/ella/vosté) refractaria
(nosaltres) refractaríem
(vosaltres) refractaríeu
(ells/elles/vostés) refractarien

Condicional perfet
(jo) hauria refractat
(tu) hauries refractat
(ell/ella/vosté) hauria refractat
(nosaltres) hauríem refractat
(vosaltres) hauríeu refractat
(ells/elles/vostés) haurien refractat

SUBJUNTIU
Present
(jo) refracte
(tu) refractes
(ell/ella/vosté) refracte
(nosaltres) refractem
(vosaltres) refracteu
(ells/elles/vostés) refracten

Perfet
(jo) haja refractat
(tu) hages refractat
(ell/ella/vosté) haja refractat
(nosaltres) hàgem refractat
(vosaltres) hàgeu refractat
(ells/elles/vostés) hagen refractat

Imperfet
(jo) refractara
(tu) refractares
(ell/ella/vosté) refractara
(nosaltres) refractàrem
(vosaltres) refractàreu
(ells/elles/vostés) refractaren

Plusquamperfet
(jo) haguera refractat
(tu) hagueres refractat
(ell/ella/vosté) haguera refractat
(nosaltres) haguérem refractat
(vosaltres) haguéreu refractat
(ells/elles/vostés) hagueren refractat

IMPERATIU
Present

refracta (tu)
refracte (ell/ella/vosté)
refractem (nosaltres)
refracteu (vosaltres)
refracten (ells/elles/vostés)

Tercera persona singular Presente Imperativo del verb refractar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
refractar






Participio
refractado
refractada
refractados
refractadas



Gerundio
refractando






INDICATIVO
Presente
(yo) refracto
(tu) refractas
(el/ella/Ud.) refracta
(nosotros) refractamos
(vosotros) refractáis
(ellos/ellas/Uds.) refractan

Pretérito perfecto simple
(yo) refracté
(tu) refractaste
(el/ella/Ud.) refractó
(nosotros) refractamos
(vosotros) refractasteis
(ellos/ellas/Uds.) refractaron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he refractado
(tu) has refractado
(el/ella/Ud.) ha refractado
(nosotros) hemos refractado
(vosotros) habéis refractado
(ellos/ellas/Uds.) han refractado

Pretérito imperfecto
(yo) refractaba
(tu) refractabas
(el/ella/Ud.) refractaba
(nosotros) refractábamos
(vosotros) refractabais
(ellos/ellas/Uds.) refractaban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había refractado
(tu) habías refractado
(el/ella/Ud.) había refractado
(nosotros) habíamos refractado
(vosotros) habíais refractado
(ellos/ellas/Uds.) habían refractado

Pretérito anterior
(yo) hube refractado
(tu) hubiste refractado
(el/ella/Ud.) hubo refractado
(nosotros) hubimos refractado
(vosotros) hubisteis refractado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron refractado

Futuro simple
(yo) refractaré
(tu) refractarás
(el/ella/Ud.) refractará
(nosotros) refractaremos
(vosotros) refractaréis
(ellos/ellas/Uds.) refractarán

Futuro compuesto
(yo) habré refractado
(tu) habrás refractado
(el/ella/Ud.) habrá refractado
(nosotros) habremos refractado
(vosotros) habréis refractado
(ellos/ellas/Uds.) habrán refractado

Condicional simple
(yo) refractaría
(tu) refractarías
(el/ella/Ud.) refractaría
(nosotros) refractaríamos
(vosotros) refractaríais
(ellos/ellas/Uds.) refractarían

Condicional compuesto
(yo) habría refractado
(tu) habrías refractado
(el/ella/Ud.) habría refractado
(nosotros) habríamos refractado
(vosotros) habríais refractado
(ellos/ellas/Uds.) habrían refractado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) refracte
(tu) refractes
(el/ella/Ud.) refracte
(nosotros) refractemos
(vosotros) refractéis
(ellos/ellas/Uds.) refracten

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya refractado
(tu) hayas refractado
(el/ella/Ud.) haya refractado
(nosotros) hayamos refractado
(vosotros) hayáis refractado
(ellos/ellas/Uds.) hayan refractado

Pretérito imperfecto I
(yo) refractara
(tu) refractaras
(el/ella/Ud.) refractara
(nosotros) refractáramos
(vosotros) refractarais
(ellos/ellas/Uds.) refractaran

Pretérito imperfecto II
(yo) refractase
(tu) refractases
(el/ella/Ud.) refractase
(nosotros) refractásemos
(vosotros) refractaseis
(ellos/ellas/Uds.) refractasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera refractado
(tu) hubieras refractado
(el/ella/Ud.) hubiera refractado
(nosotros) hubiéramos refractado
(vosotros) hubierais refractado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran refractado

Futuro simple
(yo) refractare
(tu) refractares
(el/ella/Ud.) refractare
(nosotros) refractáremos
(vosotros) refractareis
(ellos/ellas/Uds.) refractaren

Futuro compuesto
(yo) hubiere refractado
(tu) hubieres refractado
(el/ella/Ud.) hubiere refractado
(nosotros) hubiéremos refractado
(vosotros) hubiereis refractado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren refractado

IMPERATIVO
Presente


refracte (el/ella/Ud.)
refractemos (nosotros)
refractad (vosotros)
refracten (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar