reina
1.
a.
f.
Dona que exercix la sobirania d'un regne.
b.
f.
Muller no morganàtica d'un rei.
c.
f. REL.
Títol marià que forma part de diverses invocacions.
d.
reina santíssima!
Exclamació d'admiració.
2.
f.
Nom afectuós que s'aplica a xiquetes o dones.
Dóna'm la maneta, reina.
3.
a.
f.
[
fig.
]
Dona, animal o cosa que, per la seua importància o excel·lència, sobreïx damunt les altres de la seua espècie, del seu rang, classe, etc.
La reina d'un ball. La rosa és la reina de les flors.
b.
f. ZOOL.
Individu fèrtil del sexe femení, propi dels insectes socials.
c.
reina de la festa
Dama o donzella que presidix uns jocs florals.
d.
reina de les flors
BOT.
Planta suculenta, afil·la i espinosa, de la família de les cactàcies
(Cereus speciosissimus),
de tiges columnars i costades amb espines i amb flors grans i solitàries de color roig, que s'obrin quan es fa fosc.
e.
reina dels boscs
BOT./FARM.
Planta herbàcia perenne de la família de les rubiàcies
(Asperula odorata),
de tiges quadrangulars i dretes, fulles lanceolades, flors blanques i fruits secs ovoides, eriçats de pèls ganxuts.
4.
a.
f. JOCS
En el joc de birles, peça més adornada que el rei i que val més que totes si queda dreta ella sola.
b.
f. JOCS
Peça del joc d'escacs, la més important després del rei.