rellogar (Diccionari)

rellogar
1. v. tr. Llogar a algú (allò o part d'allò que es té llogat). Rellogaren una habitació del pis on vivien.
2. v. pron. Fer-se estadant d'una casa o habitació rellogada.

rellogar (Traducció Valencià-Castellà)

rellogar v. tr. realquilar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb rellogar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
rellogar






Participi
rellogat
rellogada
rellogats
rellogades



Gerundi
rellogant






INDICATIU
Present
(jo) rellogue
(tu) rellogues
(ell/ella/vosté) relloga
(nosaltres) relloguem
(vosaltres) rellogueu
(ells/elles/vostés) relloguen

Perfet
(jo) he rellogat
(tu) has rellogat
(ell/ella/vosté) ha rellogat
(nosaltres) hem rellogat
(vosaltres) heu rellogat
(ells/elles/vostés) han rellogat

Passat simple
(jo) relloguí
(tu) rellogares
(ell/ella/vosté) rellogà
(nosaltres) rellogàrem
(vosaltres) rellogàreu
(ells/elles/vostés) rellogaren

Passat perifràstic
(jo) vaig rellogar
(tu) vas (o vares) rellogar
(ell/ella/vosté) va rellogar
(nosaltres) vam (o vàrem) rellogar
(vosaltres) vau (o vàreu) rellogar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) rellogar

Imperfet
(jo) rellogava
(tu) rellogaves
(ell/ella/vosté) rellogava
(nosaltres) rellogàvem
(vosaltres) rellogàveu
(ells/elles/vostés) rellogaven

Plusquamperfet
(jo) havia rellogat
(tu) havies rellogat
(ell/ella/vosté) havia rellogat
(nosaltres) havíem rellogat
(vosaltres) havíeu rellogat
(ells/elles/vostés) havien rellogat

Passat anterior
(jo) haguí rellogat
(tu) hagueres rellogat
(ell/ella/vosté) hagué rellogat
(nosaltres) haguérem rellogat
(vosaltres) haguéreu rellogat
(ells/elles/vostés) hagueren rellogat

Futur
(jo) rellogaré
(tu) rellogaràs
(ell/ella/vosté) rellogarà
(nosaltres) rellogarem
(vosaltres) rellogareu
(ells/elles/vostés) rellogaran

Futur perfet
(jo) hauré rellogat
(tu) hauràs rellogat
(ell/ella/vosté) haurà rellogat
(nosaltres) haurem rellogat
(vosaltres) haureu rellogat
(ells/elles/vostés) hauran rellogat

Condicional
(jo) rellogaria
(tu) rellogaries
(ell/ella/vosté) rellogaria
(nosaltres) rellogaríem
(vosaltres) rellogaríeu
(ells/elles/vostés) rellogarien

Condicional perfet
(jo) hauria rellogat
(tu) hauries rellogat
(ell/ella/vosté) hauria rellogat
(nosaltres) hauríem rellogat
(vosaltres) hauríeu rellogat
(ells/elles/vostés) haurien rellogat

SUBJUNTIU
Present
(jo) rellogue
(tu) rellogues
(ell/ella/vosté) rellogue
(nosaltres) relloguem
(vosaltres) rellogueu
(ells/elles/vostés) relloguen

Perfet
(jo) haja rellogat
(tu) hages rellogat
(ell/ella/vosté) haja rellogat
(nosaltres) hàgem rellogat
(vosaltres) hàgeu rellogat
(ells/elles/vostés) hagen rellogat

Imperfet
(jo) rellogara
(tu) rellogares
(ell/ella/vosté) rellogara
(nosaltres) rellogàrem
(vosaltres) rellogàreu
(ells/elles/vostés) rellogaren

Plusquamperfet
(jo) haguera rellogat
(tu) hagueres rellogat
(ell/ella/vosté) haguera rellogat
(nosaltres) haguérem rellogat
(vosaltres) haguéreu rellogat
(ells/elles/vostés) hagueren rellogat

IMPERATIU
Present

relloga (tu)
rellogue (ell/ella/vosté)
relloguem (nosaltres)
rellogueu (vosaltres)
relloguen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar