repel·lir (Diccionari)

repel·lir
1. v. tr. Resistir (a una cosa) obligant-la a retrocedir, a allunyar-se de si. Repel·lir un atac, un assalt. Repel·lir l'enemic.
2. v. tr. FÍS. Tendir, un cos, a separar-se (d'un altre) per una acció recíproca a distància.

repel·lir (Traducció Valencià-Castellà)

repel·lir v. tr. repeler, rechazar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb repel·lir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
repel·lir






Participi
repel·lit
repel·lida
repel·lits
repel·lides



Gerundi
repel·lint






INDICATIU
Present
(jo) repel·lisc
(tu) repel·leixes (o repel·lixes)
(ell/ella/vosté) repel·leix (o repel·lix)
(nosaltres) repel·lim
(vosaltres) repel·liu
(ells/elles/vostés) repel·leixen (o repel·lixen)

Perfet
(jo) he repel·lit
(tu) has repel·lit
(ell/ella/vosté) ha repel·lit
(nosaltres) hem repel·lit
(vosaltres) heu repel·lit
(ells/elles/vostés) han repel·lit

Passat simple
(jo) repel·lí
(tu) repel·lires
(ell/ella/vosté) repel·lí
(nosaltres) repel·lírem
(vosaltres) repel·líreu
(ells/elles/vostés) repel·liren

Passat perifràstic
(jo) vaig repel·lir
(tu) vas (o vares) repel·lir
(ell/ella/vosté) va repel·lir
(nosaltres) vam (o vàrem) repel·lir
(vosaltres) vau (o vàreu) repel·lir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) repel·lir

Imperfet
(jo) repel·lia
(tu) repel·lies
(ell/ella/vosté) repel·lia
(nosaltres) repel·líem
(vosaltres) repel·líeu
(ells/elles/vostés) repel·lien

Plusquamperfet
(jo) havia repel·lit
(tu) havies repel·lit
(ell/ella/vosté) havia repel·lit
(nosaltres) havíem repel·lit
(vosaltres) havíeu repel·lit
(ells/elles/vostés) havien repel·lit

Passat anterior
(jo) haguí repel·lit
(tu) hagueres repel·lit
(ell/ella/vosté) hagué repel·lit
(nosaltres) haguérem repel·lit
(vosaltres) haguéreu repel·lit
(ells/elles/vostés) hagueren repel·lit

Futur
(jo) repel·liré
(tu) repel·liràs
(ell/ella/vosté) repel·lirà
(nosaltres) repel·lirem
(vosaltres) repel·lireu
(ells/elles/vostés) repel·liran

Futur perfet
(jo) hauré repel·lit
(tu) hauràs repel·lit
(ell/ella/vosté) haurà repel·lit
(nosaltres) haurem repel·lit
(vosaltres) haureu repel·lit
(ells/elles/vostés) hauran repel·lit

Condicional
(jo) repel·liria
(tu) repel·liries
(ell/ella/vosté) repel·liria
(nosaltres) repel·liríem
(vosaltres) repel·liríeu
(ells/elles/vostés) repel·lirien

Condicional perfet
(jo) hauria repel·lit
(tu) hauries repel·lit
(ell/ella/vosté) hauria repel·lit
(nosaltres) hauríem repel·lit
(vosaltres) hauríeu repel·lit
(ells/elles/vostés) haurien repel·lit

SUBJUNTIU
Present
(jo) repel·lisca
(tu) repel·lisques
(ell/ella/vosté) repel·lisca
(nosaltres) repel·lim
(vosaltres) repel·liu
(ells/elles/vostés) repel·lisquen

Perfet
(jo) haja repel·lit
(tu) hages repel·lit
(ell/ella/vosté) haja repel·lit
(nosaltres) hàgem repel·lit
(vosaltres) hàgeu repel·lit
(ells/elles/vostés) hagen repel·lit

Imperfet
(jo) repel·lira
(tu) repel·lires
(ell/ella/vosté) repel·lira
(nosaltres) repel·lírem
(vosaltres) repel·líreu
(ells/elles/vostés) repel·liren

Plusquamperfet
(jo) haguera repel·lit
(tu) hagueres repel·lit
(ell/ella/vosté) haguera repel·lit
(nosaltres) haguérem repel·lit
(vosaltres) haguéreu repel·lit
(ells/elles/vostés) hagueren repel·lit

IMPERATIU
Present

repel·leix (o repel·lix) (tu)
repel·lisca (ell/ella/vosté)
repel·lim (nosaltres)
repel·liu (vosaltres)
repel·lisquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar