res
1.
a.
pron.
[en frases condicionals i interrogatives]
Alguna cosa.
Si vols res de mi, ja m'ho diràs. Vols res de postres?
b.
abans que
(o
de
)
res
Abans que cap altra cosa, abans de tot.
c.
de no res
De poca importància.
Es va posar com un matxo per unes paraules de no res.
d.
res de res
Construcció amb què es reforça la idea de res.
Ja no vull que em dónes res; res de res.
2.
a.
pron.
[en frases negatives]
Cap cosa.
No m'ha dit res. Mai no fa res del que li mane. És una xica molt valenta: no l'espanta res.
b.
pron.
[en frases negatives el·líptiques pot anar precedit de
no
]
Cap cosa.
Què t'ha dit?
[endash]
No res.
c.
com si res
Sense tindre en compte el que ha passat o el que s'ha dit.
Encara que estava ferit, es va alçar com si res.
d.
de res
Expressió per a llevar valor a la cosa de què es rep un regraciament.
Moltes gràcies.
[endash]
De res.
e.
no haver sigut
(o
estat
)
res
No tindre importància.
Ha caigut un bac, però no ha sigut res.
3.
a.
no res
Negació de tota cosa, cosa nul·la
[sovint substantivat:
el no-res
]
.
Déu va crear el món de no res, del no-res.
b.
un no res
Cosa molt menuda, insignificant.
Plores per un no res.
c.
un no res
Un moment, molt poc de temps.
T'ho farà en menys d'un no res. Tornarà de seguida, en un no res.
4.
interj.
Exclamació per a declarar-se disposat a no parlar més o a no pensar més sobre un assumpte.
Res, deixem-ho córrer. Res, home, res, tu avant!
5.
no res menys
Encara.