resina
1.
a.
f. QUÍM.
Terme genèric que s'aplica a diverses substàncies orgàniques, principalment d'origen vegetal, de consistència sòlida o semisòlida molt viscosa, solubles en l'èter i l'alcohol, però insolubles en l'aigua, que troben aplicació en la preparació de laques i vernissos.
b.
f.
[
esp.
]
QUÍM.
Resina de pi.
c.
resina alquídica
PINT.
Terme genèric que s'aplica a les resines polièster en la preparació de les quals, a més de poliols i poliàcids o els seus anhídrids, intervenen olis o àcids grassos.
d.
resina sintètica
Terme genèric que s'aplica a diversos materials orgànics amorfs de característiques fisicoquímiques semblants a les de les resines naturals, produïts per polimerització, que constituïxen matèries primeres en la fabricació de plàstics, pintures, etc.
e.
resines amíniques
PLÀST.
Polímers, anomenats també
aminoplast,
que resulten de la condensació de composts amínics amb aldehids.
f.
resines aminoplàstiques
PLÀST.
Resines sintètiques que resulten de la polimerització conjunta d'urea o tiourea i de formaldehid.
2.
f. ELECTRÒN.
En la fabricació de circuits integrats, substància fotosensible que és depositada sobre el semiconductor perquè la llum ultravioleta que travessa la màsquera impressione selectivament aquelles regions del semiconductor on es volen realitzar els diferents processos d'implantació iònica, oxidació, etc.