resolt (Diccionari)

resolt -a
adj. Decidit, que no vacil·la massa a prendre resolucions.

resolt (Traducció Valencià-Castellà)

resolt -a adj. resuelto -ta.

Primera persona singular Participi Formes Impersonals del verb resoldre (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
resoldre






Participi
resolt
resolta
resolts
resoltes



Gerundi
resolent






INDICATIU
Present
(jo) resolc
(tu) resols
(ell/ella/vosté) resol
(nosaltres) resolem
(vosaltres) resoleu
(ells/elles/vostés) resolen

Perfet
(jo) he resolt
(tu) has resolt
(ell/ella/vosté) ha resolt
(nosaltres) hem resolt
(vosaltres) heu resolt
(ells/elles/vostés) han resolt

Passat simple
(jo) resolguí
(tu) resolgueres
(ell/ella/vosté) resolgué
(nosaltres) resolguérem
(vosaltres) resolguéreu
(ells/elles/vostés) resolgueren

Passat perifràstic
(jo) vaig resoldre
(tu) vas (o vares) resoldre
(ell/ella/vosté) va resoldre
(nosaltres) vam (o vàrem) resoldre
(vosaltres) vau (o vàreu) resoldre
(ells/elles/vostés) van (o vàren) resoldre

Imperfet
(jo) resolia
(tu) resolies
(ell/ella/vosté) resolia
(nosaltres) resolíem
(vosaltres) resolíeu
(ells/elles/vostés) resolien

Plusquamperfet
(jo) havia resolt
(tu) havies resolt
(ell/ella/vosté) havia resolt
(nosaltres) havíem resolt
(vosaltres) havíeu resolt
(ells/elles/vostés) havien resolt

Passat anterior
(jo) haguí resolt
(tu) hagueres resolt
(ell/ella/vosté) hagué resolt
(nosaltres) haguérem resolt
(vosaltres) haguéreu resolt
(ells/elles/vostés) hagueren resolt

Futur
(jo) resoldré
(tu) resoldràs
(ell/ella/vosté) resoldrà
(nosaltres) resoldrem
(vosaltres) resoldreu
(ells/elles/vostés) resoldran

Futur perfet
(jo) hauré resolt
(tu) hauràs resolt
(ell/ella/vosté) haurà resolt
(nosaltres) haurem resolt
(vosaltres) haureu resolt
(ells/elles/vostés) hauran resolt

Condicional
(jo) resoldria
(tu) resoldries
(ell/ella/vosté) resoldria
(nosaltres) resoldríem
(vosaltres) resoldríeu
(ells/elles/vostés) resoldrien

Condicional perfet
(jo) hauria resolt
(tu) hauries resolt
(ell/ella/vosté) hauria resolt
(nosaltres) hauríem resolt
(vosaltres) hauríeu resolt
(ells/elles/vostés) haurien resolt

SUBJUNTIU
Present
(jo) resolga
(tu) resolgues
(ell/ella/vosté) resolga
(nosaltres) resolguem
(vosaltres) resolgueu
(ells/elles/vostés) resolguen

Perfet
(jo) haja resolt
(tu) hages resolt
(ell/ella/vosté) haja resolt
(nosaltres) hàgem resolt
(vosaltres) hàgeu resolt
(ells/elles/vostés) hagen resolt

Imperfet
(jo) resolguera
(tu) resolgueres
(ell/ella/vosté) resolguera
(nosaltres) resolguérem
(vosaltres) resolguéreu
(ells/elles/vostés) resolgueren

Plusquamperfet
(jo) haguera resolt
(tu) hagueres resolt
(ell/ella/vosté) haguera resolt
(nosaltres) haguérem resolt
(vosaltres) haguéreu resolt
(ells/elles/vostés) hagueren resolt

IMPERATIU
Present

resol (tu)
resolga (ell/ella/vosté)
resolguem (nosaltres)
resoleu (vosaltres)
resolguen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar