retindre
1.
a.
v. tr.
No deixar que (una persona o una cosa) se'n vaja, que obeïsca a una impulsió.
La va retindre a casa durant tota la vesprada. No retindre l'estómec un aliment, una medecina. Retindre l'orina. Retindre les llàgrimes.
b.
v. tr.
Conservar en la memòria o en l'enteniment.
No puc retindre la lliçó.
c.
v. tr. DRET
Arrestar.
El van retindre dos dies en la comissaria.
2.
a.
v. pron.
No es va poder retindre d'omplir-lo d'improperis.
b.
v. pron. abs.
Dominar els propis impulsos, deixar de fer allò que s'havia començat o que es volia fer.
3.
v. tr.
Suspendre totalment o només en part el pagament (del sou) i reservar-lo per a satisfer algun deute.