roín -ïna (o -ín)
1.
a.
adj.
i
m.
i
f.
Inclinat a fer mal.
És un home molt roín, capaç de qualsevol malifeta!
b.
adj.
Entremaliat, indòcil.
Fes bondat i no sigues roïna.
c.
adj.
[
p. ext.
]
Que denota roïnesa.
Una acció roïna.
d.
m. pl.
La persona roïna, especialment el pecador.
e.
m.
[
p. ext.
]
El personatge revestit de males qualitats en una obra literària, dramàtica, cinematogràfica.
f.
adj.
Contrari a la llei moral.
Una acció roïna.
g.
fer el roín
No portar-se bé, una criatura.
2.
a.
adj.
Dit d'una cosa que no té les qualitats desitjables, que no és a propòsit per al fi assenyalat.
Este llibre és roín per a l'ensenyança d'este tema.
b.
adj.
Dit d'una cosa contrària al bé d'algú o d'alguna cosa, perjudicial.
Estos freds són roïns per a la salut.
3.
ser
(algú)
més roín que la carn de coll
[
pop.
]
Ser molt roín, entremaliat.
4.
ser més roín
(algú)
que la tenca en suc
[
pop.
]
Ser molt roín, entremaliat.