sacrificar
1.
a.
v. tr.
Oferir (una víctima) en sacrifici.
Els romans sacrificaren els presoners als seus déus.
b.
v. tr. abs.
Sacrificar a Déu, als ídols.
c.
v. tr.
[
p. ext.
]
Matar (un animal) per al consum.
2.
a.
v. tr.
[
fig.
]
Sofrir la pèrdua (d'alguna cosa) per a obtindre un avantatge.
He sacrificat les vacacions per a poder estudiar i aprovar les oposicions.
b.
v. tr.
[
fig.
]
Entregar (algú o alguna cosa) a la mort, a la destrucció, a danys, etc., en profit d'un deure, d'alguna cosa que es considera més important.
Van sacrificar el bestiar abans que l'enemic poguera arrabassar-los-el.
c.
v. pron.
[
fig.
]
Sacrificar-se pels fills.
d.
v. pron.
[
fig.
]
Endurar privacions, fer concessions oneroses, doloroses, per necessitat, per mortificació.