sentir
1.
a.
v. tr.
Percebre per mitjà dels sentits, comunament amb exclusió de la vista.
Sentir calor. Sentir una olor, un sabor, un soroll. Sentir una coentor en els ulls.
b.
v. tr. abs.
Els animals viuen i senten.
c.
v. tr.
[
esp.
]
Percebre per mitjà de l'orella; oir.
Vas anar a sentir el concert? Sentir el soroll de la ciutat.
d.
no sentir-lo ni el coll de la camisa
Parlar excessivament baix.
e.
sense sentir
Inadvertidament.
f.
sentir dir
(o
sentir a dir
)
Tindre coneixement d'allò que la gent diu, rumoreja, comenta, sobre alguna cosa.
He sentit dir que es troba en l'estranger.
g.
sentir parlar
(o
sentir a parlar
) (d'alguna cosa)
Tindre'n una coneixement superficial.
He sentit parlar de la seua destresa amb el bisturí.
h.
sentir-hi
Posseir el sentit de l'oïda.
No hi sent sinó d'una orella.
i.
sents?
(o
sentiu?
)
Per a cridar l'atenció d'aquell a qui algú s'adreça.
2.
v. tr.
Tindre la sensació (d'alguna cosa).
Sentir clarament el suport dels seguidors.
3.
v. tr.
Experimentar (una impressió de dolor o de plaer espiritual).
Sentia una gran tristesa, una gran alegria.
4.
v. tr.
Lamentar (un esdeveniment trist, dolorós, etc.).
Sentir molt la mort d'un amic estimat.
5.
a.
v. pron.
Tindre consciència del propi estat.
Sentir-se malament.
b.
v. pron.
Tindre el sentiment d'alguna cosa, experimentar-ne en si mateix les conseqüències, ser-ne dolorosament afectat.
Uns anys després se'n va sentir, de no haver-ho fet.