senyor -a
1.
a.
m.
i
f.
Persona que té autoritat sobre un territori, sobre persones o coses.
b.
m.
i
f.
Persona que té autoritat damunt d'una altra per raó del contracte amb què esta s'ha constituït criat o servent seu, amo.
c.
Déu nostre Senyor
(o
nostre Senyor,
o absolutament,
el Senyor
)
Títol donat en l'Antic Testament a Jahvé i que la tradició cristiana, a partir ja dels escrits del Nou Testament, aplica indistintament a Déu i a Crist.
d.
nostra Senyora
La Mare de Déu.
2.
a.
m.
i
f.
Persona d'una certa posició, d'un cert rang social.
L'odi dels pobres contra els senyors.
b.
fer el senyor
Imitar la manera de produir-se d'un senyor autèntic.
c.
ser un
(o
tot un
)
senyor
Tindre les maneres, la distinció, la noblesa, que escau a una persona d'alt rang.
3.
a.
m.
i
f.
Terme de cortesia que s'aplica a qualsevol persona, encara que siga de condició inferior.
Senyors i senyores. Benvolgut senyor. Perdone, senyora.
b.
m.
i
f.
Títol que, per cortesia, s'anteposa al nom, cognom o títol de qualsevol persona a qui s'adreça o de qui parla.
Senyor Esteve.
c.
m.
i
f.
Títol anteposat al nom d'un sant.
El senyor sant Jaume.
4.
m.
i
f.
Espòs, esposa, dit per cortesia en lloc d'home o dona.
Com es troba la seua senyora?
5.
a.
adj.
Té unes maneres molt senyoretes.
b.
adj.
[
fig.
]
[usat sempre anteposat al substantiu]
Molt gran, considerable.
És un senyor arbre.