sermonejar (Diccionari)

sermonejar
v. tr. Amonestar, exhortar, (algú) insistentment.

sermonejar (Traducció Valencià-Castellà)

sermonejar v. tr. sermonear.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb sermonejar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
sermonejar






Participi
sermonejat
sermonejada
sermonejats
sermonejades



Gerundi
sermonejant






INDICATIU
Present
(jo) sermonege
(tu) sermoneges
(ell/ella/vosté) sermoneja
(nosaltres) sermonegem
(vosaltres) sermonegeu
(ells/elles/vostés) sermonegen

Perfet
(jo) he sermonejat
(tu) has sermonejat
(ell/ella/vosté) ha sermonejat
(nosaltres) hem sermonejat
(vosaltres) heu sermonejat
(ells/elles/vostés) han sermonejat

Passat simple
(jo) sermonegí
(tu) sermonejares
(ell/ella/vosté) sermonejà
(nosaltres) sermonejàrem
(vosaltres) sermonejàreu
(ells/elles/vostés) sermonejaren

Passat perifràstic
(jo) vaig sermonejar
(tu) vas (o vares) sermonejar
(ell/ella/vosté) va sermonejar
(nosaltres) vam (o vàrem) sermonejar
(vosaltres) vau (o vàreu) sermonejar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) sermonejar

Imperfet
(jo) sermonejava
(tu) sermonejaves
(ell/ella/vosté) sermonejava
(nosaltres) sermonejàvem
(vosaltres) sermonejàveu
(ells/elles/vostés) sermonejaven

Plusquamperfet
(jo) havia sermonejat
(tu) havies sermonejat
(ell/ella/vosté) havia sermonejat
(nosaltres) havíem sermonejat
(vosaltres) havíeu sermonejat
(ells/elles/vostés) havien sermonejat

Passat anterior
(jo) haguí sermonejat
(tu) hagueres sermonejat
(ell/ella/vosté) hagué sermonejat
(nosaltres) haguérem sermonejat
(vosaltres) haguéreu sermonejat
(ells/elles/vostés) hagueren sermonejat

Futur
(jo) sermonejaré
(tu) sermonejaràs
(ell/ella/vosté) sermonejarà
(nosaltres) sermonejarem
(vosaltres) sermonejareu
(ells/elles/vostés) sermonejaran

Futur perfet
(jo) hauré sermonejat
(tu) hauràs sermonejat
(ell/ella/vosté) haurà sermonejat
(nosaltres) haurem sermonejat
(vosaltres) haureu sermonejat
(ells/elles/vostés) hauran sermonejat

Condicional
(jo) sermonejaria
(tu) sermonejaries
(ell/ella/vosté) sermonejaria
(nosaltres) sermonejaríem
(vosaltres) sermonejaríeu
(ells/elles/vostés) sermonejarien

Condicional perfet
(jo) hauria sermonejat
(tu) hauries sermonejat
(ell/ella/vosté) hauria sermonejat
(nosaltres) hauríem sermonejat
(vosaltres) hauríeu sermonejat
(ells/elles/vostés) haurien sermonejat

SUBJUNTIU
Present
(jo) sermonege
(tu) sermoneges
(ell/ella/vosté) sermonege
(nosaltres) sermonegem
(vosaltres) sermonegeu
(ells/elles/vostés) sermonegen

Perfet
(jo) haja sermonejat
(tu) hages sermonejat
(ell/ella/vosté) haja sermonejat
(nosaltres) hàgem sermonejat
(vosaltres) hàgeu sermonejat
(ells/elles/vostés) hagen sermonejat

Imperfet
(jo) sermonejara
(tu) sermonejares
(ell/ella/vosté) sermonejara
(nosaltres) sermonejàrem
(vosaltres) sermonejàreu
(ells/elles/vostés) sermonejaren

Plusquamperfet
(jo) haguera sermonejat
(tu) hagueres sermonejat
(ell/ella/vosté) haguera sermonejat
(nosaltres) haguérem sermonejat
(vosaltres) haguéreu sermonejat
(ells/elles/vostés) hagueren sermonejat

IMPERATIU
Present

sermoneja (tu)
sermonege (ell/ella/vosté)
sermonegem (nosaltres)
sermonegeu (vosaltres)
sermonegen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar