singularitzar (Diccionari)

singularitzar
1. v. tr. Fer singular (alguna cosa), donar-li la forma de singular.
2. a. v. tr. Fer distingir (alguna cosa) de les altres per algun aspecte inusitat.
b. v. pron. No m'agrada singularitzar-me.

singularitzar (Traducció Valencià-Castellà)

singularitzar v. tr. singularizar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb singularitzar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
singularitzar






Participi
singularitzat
singularitzada
singularitzats
singularitzades



Gerundi
singularitzant






INDICATIU
Present
(jo) singularitze
(tu) singularitzes
(ell/ella/vosté) singularitza
(nosaltres) singularitzem
(vosaltres) singularitzeu
(ells/elles/vostés) singularitzen

Perfet
(jo) he singularitzat
(tu) has singularitzat
(ell/ella/vosté) ha singularitzat
(nosaltres) hem singularitzat
(vosaltres) heu singularitzat
(ells/elles/vostés) han singularitzat

Passat simple
(jo) singularitzí
(tu) singularitzares
(ell/ella/vosté) singularitzà
(nosaltres) singularitzàrem
(vosaltres) singularitzàreu
(ells/elles/vostés) singularitzaren

Passat perifràstic
(jo) vaig singularitzar
(tu) vas (o vares) singularitzar
(ell/ella/vosté) va singularitzar
(nosaltres) vam (o vàrem) singularitzar
(vosaltres) vau (o vàreu) singularitzar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) singularitzar

Imperfet
(jo) singularitzava
(tu) singularitzaves
(ell/ella/vosté) singularitzava
(nosaltres) singularitzàvem
(vosaltres) singularitzàveu
(ells/elles/vostés) singularitzaven

Plusquamperfet
(jo) havia singularitzat
(tu) havies singularitzat
(ell/ella/vosté) havia singularitzat
(nosaltres) havíem singularitzat
(vosaltres) havíeu singularitzat
(ells/elles/vostés) havien singularitzat

Passat anterior
(jo) haguí singularitzat
(tu) hagueres singularitzat
(ell/ella/vosté) hagué singularitzat
(nosaltres) haguérem singularitzat
(vosaltres) haguéreu singularitzat
(ells/elles/vostés) hagueren singularitzat

Futur
(jo) singularitzaré
(tu) singularitzaràs
(ell/ella/vosté) singularitzarà
(nosaltres) singularitzarem
(vosaltres) singularitzareu
(ells/elles/vostés) singularitzaran

Futur perfet
(jo) hauré singularitzat
(tu) hauràs singularitzat
(ell/ella/vosté) haurà singularitzat
(nosaltres) haurem singularitzat
(vosaltres) haureu singularitzat
(ells/elles/vostés) hauran singularitzat

Condicional
(jo) singularitzaria
(tu) singularitzaries
(ell/ella/vosté) singularitzaria
(nosaltres) singularitzaríem
(vosaltres) singularitzaríeu
(ells/elles/vostés) singularitzarien

Condicional perfet
(jo) hauria singularitzat
(tu) hauries singularitzat
(ell/ella/vosté) hauria singularitzat
(nosaltres) hauríem singularitzat
(vosaltres) hauríeu singularitzat
(ells/elles/vostés) haurien singularitzat

SUBJUNTIU
Present
(jo) singularitze
(tu) singularitzes
(ell/ella/vosté) singularitze
(nosaltres) singularitzem
(vosaltres) singularitzeu
(ells/elles/vostés) singularitzen

Perfet
(jo) haja singularitzat
(tu) hages singularitzat
(ell/ella/vosté) haja singularitzat
(nosaltres) hàgem singularitzat
(vosaltres) hàgeu singularitzat
(ells/elles/vostés) hagen singularitzat

Imperfet
(jo) singularitzara
(tu) singularitzares
(ell/ella/vosté) singularitzara
(nosaltres) singularitzàrem
(vosaltres) singularitzàreu
(ells/elles/vostés) singularitzaren

Plusquamperfet
(jo) haguera singularitzat
(tu) hagueres singularitzat
(ell/ella/vosté) haguera singularitzat
(nosaltres) haguérem singularitzat
(vosaltres) haguéreu singularitzat
(ells/elles/vostés) hagueren singularitzat

IMPERATIU
Present

singularitza (tu)
singularitze (ell/ella/vosté)
singularitzem (nosaltres)
singularitzeu (vosaltres)
singularitzen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar