solaçar (Diccionari)

solaçar
1. v. tr. Donar solaç.
2. v. pron. Esbargir-se, prendre solaç. No pensen sinó a solaçar-se.

solaçar (Traducció Valencià-Castellà)

solaçar v. tr. solazar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb solaçar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
solaçar






Participi
solaçat
solaçada
solaçats
solaçades



Gerundi
solaçant






INDICATIU
Present
(jo) solace
(tu) solaces
(ell/ella/vosté) solaça
(nosaltres) solacem
(vosaltres) solaceu
(ells/elles/vostés) solacen

Perfet
(jo) he solaçat
(tu) has solaçat
(ell/ella/vosté) ha solaçat
(nosaltres) hem solaçat
(vosaltres) heu solaçat
(ells/elles/vostés) han solaçat

Passat simple
(jo) solací
(tu) solaçares
(ell/ella/vosté) solaçà
(nosaltres) solaçàrem
(vosaltres) solaçàreu
(ells/elles/vostés) solaçaren

Passat perifràstic
(jo) vaig solaçar
(tu) vas (o vares) solaçar
(ell/ella/vosté) va solaçar
(nosaltres) vam (o vàrem) solaçar
(vosaltres) vau (o vàreu) solaçar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) solaçar

Imperfet
(jo) solaçava
(tu) solaçaves
(ell/ella/vosté) solaçava
(nosaltres) solaçàvem
(vosaltres) solaçàveu
(ells/elles/vostés) solaçaven

Plusquamperfet
(jo) havia solaçat
(tu) havies solaçat
(ell/ella/vosté) havia solaçat
(nosaltres) havíem solaçat
(vosaltres) havíeu solaçat
(ells/elles/vostés) havien solaçat

Passat anterior
(jo) haguí solaçat
(tu) hagueres solaçat
(ell/ella/vosté) hagué solaçat
(nosaltres) haguérem solaçat
(vosaltres) haguéreu solaçat
(ells/elles/vostés) hagueren solaçat

Futur
(jo) solaçaré
(tu) solaçaràs
(ell/ella/vosté) solaçarà
(nosaltres) solaçarem
(vosaltres) solaçaren
(ells/elles/vostés) solaçaran

Futur perfet
(jo) hauré solaçat
(tu) hauràs solaçat
(ell/ella/vosté) haurà solaçat
(nosaltres) haurem solaçat
(vosaltres) haureu solaçat
(ells/elles/vostés) hauran solaçat

Condicional
(jo) solaçaria
(tu) solaçaries
(ell/ella/vosté) solaçaria
(nosaltres) solaçaríem
(vosaltres) solaçaríeu
(ells/elles/vostés) solaçarien

Condicional perfet
(jo) hauria solaçat
(tu) hauries solaçat
(ell/ella/vosté) hauria solaçat
(nosaltres) hauríem solaçat
(vosaltres) hauríeu solaçat
(ells/elles/vostés) haurien solaçat

SUBJUNTIU
Present
(jo) solace
(tu) solaces
(ell/ella/vosté) solace
(nosaltres) solacem
(vosaltres) solaceu
(ells/elles/vostés) solacen

Perfet
(jo) haja solaçat
(tu) hages solaçat
(ell/ella/vosté) haja solaçat
(nosaltres) hàgem solaçat
(vosaltres) hàgeu solaçat
(ells/elles/vostés) hagen solaçat

Imperfet
(jo) solaçara
(tu) solaçares
(ell/ella/vosté) solaçara
(nosaltres) solaçàrem
(vosaltres) solaçàreu
(ells/elles/vostés) solaçaren

Plusquamperfet
(jo) haguera solaçat
(tu) hagueres solaçat
(ell/ella/vosté) haguera solaçat
(nosaltres) haguérem solaçat
(vosaltres) haguéreu solaçat
(ells/elles/vostés) hagueren solaçat

IMPERATIU
Present

solaça (tu)
solace (ell/ella/vosté)
solacem (nosaltres)
solaceu (vosaltres)
solacen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar