solcar (Diccionari)

solcar
1. v. tr. AGR. Fer solcs (en la terra).
2. v. tr. Fer ratlles a la manera de solcs. Les arrugues que li solcaven el rostre.
3. v. tr. [ fig. ] Solcar un avió l'aire.
4. v. tr. AERON. Travessar, una aeronau, (l'aire).
5. v. tr. NÀUT. Traslladar-se, una embarcació, (damunt de l'aigua), fendint-la amb el tallamar i amb part del buc que hi està submergida.

solcar (Traducció Valencià-Castellà)

solcar v. tr. surcar,, asurcar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb solcar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
solcar






Participi
solcat
solcada
solcats
solcades



Gerundi
solcant






INDICATIU
Present
(jo) solque
(tu) solques
(ell/ella/vosté) solca
(nosaltres) solquem
(vosaltres) solqueu
(ells/elles/vostés) solquen

Perfet
(jo) he solcat
(tu) has solcat
(ell/ella/vosté) ha solcat
(nosaltres) hem solcat
(vosaltres) heu solcat
(ells/elles/vostés) han solcat

Passat simple
(jo) solquí
(tu) solcares
(ell/ella/vosté) solcà
(nosaltres) solcàrem
(vosaltres) solcàreu
(ells/elles/vostés) solcaren

Passat perifràstic
(jo) vaig solcar
(tu) vas (o vares) solcar
(ell/ella/vosté) va solcar
(nosaltres) vam (o vàrem) solcar
(vosaltres) vau (o vàreu) solcar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) solcar

Imperfet
(jo) solcava
(tu) solcaves
(ell/ella/vosté) solcava
(nosaltres) solcàvem
(vosaltres) solcàveu
(ells/elles/vostés) solcaven

Plusquamperfet
(jo) havia solcat
(tu) havies solcat
(ell/ella/vosté) havia solcat
(nosaltres) havíem solcat
(vosaltres) havíeu solcat
(ells/elles/vostés) havien solcat

Passat anterior
(jo) haguí solcat
(tu) hagueres solcat
(ell/ella/vosté) hagué solcat
(nosaltres) haguérem solcat
(vosaltres) haguéreu solcat
(ells/elles/vostés) hagueren solcat

Futur
(jo) solcaré
(tu) solcaràs
(ell/ella/vosté) solcarà
(nosaltres) solcarem
(vosaltres) solcareu
(ells/elles/vostés) solcaran

Futur perfet
(jo) hauré solcat
(tu) hauràs solcat
(ell/ella/vosté) haurà solcat
(nosaltres) haurem solcat
(vosaltres) haureu solcat
(ells/elles/vostés) hauran solcat

Condicional
(jo) solcaria
(tu) solcaries
(ell/ella/vosté) solcaria
(nosaltres) solcaríem
(vosaltres) solcaríeu
(ells/elles/vostés) solcarien

Condicional perfet
(jo) hauria solcat
(tu) hauries solcat
(ell/ella/vosté) hauria solcat
(nosaltres) hauríem solcat
(vosaltres) hauríeu solcat
(ells/elles/vostés) haurien solcat

SUBJUNTIU
Present
(jo) solque
(tu) solques
(ell/ella/vosté) solque
(nosaltres) solquem
(vosaltres) solqueu
(ells/elles/vostés) solquen

Perfet
(jo) haja solcat
(tu) hages solcat
(ell/ella/vosté) haja solcat
(nosaltres) hàgem solcat
(vosaltres) hàgeu solcat
(ells/elles/vostés) hagen solcat

Imperfet
(jo) solcara
(tu) solcares
(ell/ella/vosté) solcara
(nosaltres) solcàrem
(vosaltres) solcàreu
(ells/elles/vostés) solcaren

Plusquamperfet
(jo) haguera solcat
(tu) hagueres solcat
(ell/ella/vosté) haguera solcat
(nosaltres) haguérem solcat
(vosaltres) haguéreu solcat
(ells/elles/vostés) hagueren solcat

IMPERATIU
Present

solca (tu)
solque (ell/ella/vosté)
solquem (nosaltres)
solqueu (vosaltres)
solquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar