sorites (Diccionari)

sorites
m. inv. LÒG. Sèrie de proposicions encadenades de manera que el predicat de cada una d'elles és el subjecte de la següent i la conclusió unix el subjecte de la primera proposició amb el predicat de l'última.

sorites (Traducció Valencià-Castellà)

sorites m. sorites.

sorites (Traducció Castellà-Valencià)

sorites m. sorites.

Et pot interessar