sospesar (Diccionari)

sospesar
1. v. tr. Alçar amb la mà i sostindre un moment (alguna cosa) per a formar-se una idea aproximada del que pesa. Sospesa estos dos sacs i digues quin pesa més.
2. v. tr. [ fig. ] Examinar atentament per a calcular (el valor, la importància, el perill, etc.), d'una cosa. Cal que sospesem bé el pro i el contra.

sospesar (Traducció Valencià-Castellà)

sospesar v. tr. sopesar, tantear.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb sospesar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
sospesar






Participi
sospesat
sospesada
sospesats
sospesades



Gerundi
sospesant






INDICATIU
Present
(jo) sospese
(tu) sospeses
(ell/ella/vosté) sospesa
(nosaltres) sospesem
(vosaltres) sospeseu
(ells/elles/vostés) sospesen

Perfet
(jo) he sospesat
(tu) has sospesat
(ell/ella/vosté) ha sospesat
(nosaltres) hem sospesat
(vosaltres) heu sospesat
(ells/elles/vostés) han sospesat

Passat simple
(jo) sospesí
(tu) sospesares
(ell/ella/vosté) sospesà
(nosaltres) sospesàrem
(vosaltres) sospesàreu
(ells/elles/vostés) sospesaren

Passat perifràstic
(jo) vaig sospesar
(tu) vas (o vares) sospesar
(ell/ella/vosté) va sospesar
(nosaltres) vam (o vàrem) sospesar
(vosaltres) vau (o vàreu) sospesar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) sospesar

Imperfet
(jo) sospesava
(tu) sospesaves
(ell/ella/vosté) sospesava
(nosaltres) sospesàvem
(vosaltres) sospesàveu
(ells/elles/vostés) sospesaven

Plusquamperfet
(jo) havia sospesat
(tu) havies sospesat
(ell/ella/vosté) havia sospesat
(nosaltres) havíem sospesat
(vosaltres) havíeu sospesat
(ells/elles/vostés) havien sospesat

Passat anterior
(jo) haguí sospesat
(tu) hagueres sospesat
(ell/ella/vosté) hagué sospesat
(nosaltres) haguérem sospesat
(vosaltres) haguéreu sospesat
(ells/elles/vostés) hagueren sospesat

Futur
(jo) sospesaré
(tu) sospesaràs
(ell/ella/vosté) sospesarà
(nosaltres) sospesarem
(vosaltres) sospesareu
(ells/elles/vostés) sospesaran

Futur perfet
(jo) hauré sospesat
(tu) hauràs sospesat
(ell/ella/vosté) haurà sospesat
(nosaltres) haurem sospesat
(vosaltres) haureu sospesat
(ells/elles/vostés) hauran sospesat

Condicional
(jo) sospesaria
(tu) sospesaries
(ell/ella/vosté) sospesaria
(nosaltres) sospesaríem
(vosaltres) sospesaríeu
(ells/elles/vostés) sospesarien

Condicional perfet
(jo) hauria sospesat
(tu) hauries sospesat
(ell/ella/vosté) hauria sospesat
(nosaltres) hauríem sospesat
(vosaltres) hauríeu sospesat
(ells/elles/vostés) haurien sospesat

SUBJUNTIU
Present
(jo) sospese
(tu) sospeses
(ell/ella/vosté) sospese
(nosaltres) sospesem
(vosaltres) sospeseu
(ells/elles/vostés) sospesen

Perfet
(jo) haja sospesat
(tu) hages sospesat
(ell/ella/vosté) haja sospesat
(nosaltres) hàgem sospesat
(vosaltres) hàgeu sospesat
(ells/elles/vostés) hagen sospesat

Imperfet
(jo) sospesara
(tu) sospesares
(ell/ella/vosté) sospesara
(nosaltres) sospesàrem
(vosaltres) sospesàreu
(ells/elles/vostés) sospesaren

Plusquamperfet
(jo) haguera sospesat
(tu) hagueres sospesat
(ell/ella/vosté) haguera sospesat
(nosaltres) haguérem sospesat
(vosaltres) haguéreu sospesat
(ells/elles/vostés) hagueren sospesat

IMPERATIU
Present

sospesa (tu)
sospese (ell/ella/vosté)
sospesem (nosaltres)
sospeseu (vosaltres)
sospesen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar