succeir (Diccionari)

succeir
1. v. intr. Entrar en lloc d'un altre en un càrrec, una dignitat, un títol, possessió de béns, drets i obligacions, com a hereu o legatari, o per causa de venda, donació, etc. Ha succeït a son pare en la direcció de l'empresa.
2. a. v. tr. Vindre l'un després d'un altre (en el temps o en l'espai). La nit succeïx el dia.
b. v. pron. Els camps de tarongers se succeïxen al llarg del país.
3. v. intr. Ocórrer.

succeir (Traducció Valencià-Castellà)

succeir v. intr., acontecer, acaecer.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb succeir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
succeir






Participi
succeït
succeïda
succeïts
succeïdes



Gerundi
succeint






INDICATIU
Present
(jo) succeïsc
(tu) succeeixes (o succeïxes)
(ell/ella/vosté) succeeix (o succeïx)
(nosaltres) succeïm
(vosaltres) succeïu
(ells/elles/vostés) succeeixen (o succeïxen)

Perfet
(jo) he succeït
(tu) has succeït
(ell/ella/vosté) ha succeït
(nosaltres) hem succeït
(vosaltres) heu succeït
(ells/elles/vostés) han succeït

Passat simple
(jo) succeí
(tu) succeïres
(ell/ella/vosté) succeí
(nosaltres) succeírem
(vosaltres) succeíreu
(ells/elles/vostés) succeïren

Passat perifràstic
(jo) vaig succeir
(tu) vas (o vares) succeir
(ell/ella/vosté) va succeir
(nosaltres) vam (o vàrem) succeir
(vosaltres) vau (o vàreu) succeir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) succeir

Imperfet
(jo) succeïa
(tu) succeïes
(ell/ella/vosté) succeïa
(nosaltres) succeíem
(vosaltres) succeíeu
(ells/elles/vostés) succeïen

Plusquamperfet
(jo) havia succeït
(tu) havies succeït
(ell/ella/vosté) havia succeït
(nosaltres) havíem succeït
(vosaltres) havíeu succeït
(ells/elles/vostés) havien succeït

Passat anterior
(jo) haguí succeït
(tu) hagueres succeït
(ell/ella/vosté) hagué succeït
(nosaltres) haguérem succeït
(vosaltres) haguéreu succeït
(ells/elles/vostés) hagueren succeït

Futur
(jo) succeiré
(tu) succeiràs
(ell/ella/vosté) succeirà
(nosaltres) succeirem
(vosaltres) succeireu
(ells/elles/vostés) succeiran

Futur perfet
(jo) hauré succeït
(tu) hauràs succeït
(ell/ella/vosté) haurà succeït
(nosaltres) haurem succeït
(vosaltres) haureu succeït
(ells/elles/vostés) hauran succeït

Condicional
(jo) succeiria
(tu) succeiries
(ell/ella/vosté) succeiria
(nosaltres) succeiríem
(vosaltres) succeiríeu
(ells/elles/vostés) succeirien

Condicional perfet
(jo) hauria succeït
(tu) hauries succeït
(ell/ella/vosté) hauria succeït
(nosaltres) hauríem succeït
(vosaltres) hauríeu succeït
(ells/elles/vostés) haurien succeït

SUBJUNTIU
Present
(jo) succeïsca
(tu) succeïsques
(ell/ella/vosté) succeïsca
(nosaltres) succeïm
(vosaltres) succeïu
(ells/elles/vostés) succeïsquen

Perfet
(jo) haja succeït
(tu) hages succeït
(ell/ella/vosté) haja succeït
(nosaltres) hàgem succeït
(vosaltres) hàgeu succeït
(ells/elles/vostés) hagen succeït

Imperfet
(jo) succeïra
(tu) succeïres
(ell/ella/vosté) succeïra
(nosaltres) succeírem
(vosaltres) succeíreu
(ells/elles/vostés) succeïren

Plusquamperfet
(jo) haguera succeït
(tu) hagueres succeït
(ell/ella/vosté) haguera succeït
(nosaltres) haguérem succeït
(vosaltres) haguéreu succeït
(ells/elles/vostés) hagueren succeït

IMPERATIU
Present

succeeix (o succeïx) (tu)
succeïsca (ell/ella/vosté)
succeïm (nosaltres)
succeïu (vosaltres)
succeïsquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar